Del Girona-Elx a l’Eibar-Girona
Els extrems. El desembre del 2008, a 2a A, Agné va fer un onze amb vuit gironins; el curs passat, a Ipurua, cap dels 14 futbolistes alineats per Machín era de casa
Fa més d’una dècada, el 14 de desembre del 2008, en el primer curs del Girona a segona A, Raül Agné va fer l’onze més gironitzat des que el club de Montilivi milita a la Lliga de Futbol Professional. En un Girona-Elx, el de Mequinensa va sortir amb vuit jugadors nascuts a la demarcació: dos defenses (Jose i Serra), els quatre migcampistes (Matamala i Dorca en el doble pivot i Xumetra i Chechu d’interiors) i els dos puntes (Arnal i Jaume Duran). Només no ho eren el porter Rafa Ponzo i els defenses Migue (el jugador amb més partits a la LFP amb la samarreta del Girona) i Bernaus. Aquell plujós dia, amb un Montilivi enfangat per un drenatge molt deficient, el Girona va perdre dos punts al límit per un gol de Santos (89’) que va neutralitzar l’1-0 d’Albert Serra (37’). En el curs del debut, va ser pràctica habitual que hi hagués majoria de gironins en tots els partits, ja que la meitat de la plantilla era de casa.
L’altre extrem
L’altra cara de la moneda va ser el curs passat a Ipurua, en què Machín no només va alinear un onze sense cap gironí (Bounou, Ramalho, Bernardo, Juanpe, Maffeo, Aleix, Timor, Mojica, Borja García, Portu i Stuani), sinó que tampoc ho eren els tres jugadors que van sortir (Aday, Kayode i Douglas). De vacances abans d’hora (últim partit del 2017), Girona va perdre 4-1.