Sense el pas definitiu

Aconsellat per Pep Guardiola, Aleix García, natural d’Ulldecona, va decidir fa dos estius tornar a Catalunya, i va escollir el Girona com a destí. Al club blanc-i-vermell va aterrar aleshores en qualitat de cedit un dels futbolistes més prometedors del Manchester City, equip al qual va arribar després de més de mitja vida al Vila-real, on va estar dels set als divuit anys i on es va estrenar amb el primer equip groguet en un partit de lliga. També de sky blue va debutar amb els grans en la Premier League, després de formar part del conjunt reserva i entrenar-se sota les ordres de Guardiola al primer equip. A Girona, però, amb 20 anys acabats de fer, Aleix deixava enrere el rol de jugador del filial per enfrontar-se al repte d’estar de ple dret en una plantilla professional. “Des del punt de vista personal l’objectiu és fer una gran temporada per tornar al City amb garanties. Vull demostrar tot el que he après aquest últim any amb en Pep; vaig parlar amb ell abans de marxar i em va dir que era una molt bona opció venir aquí per guanyar experiència”, va explicar en la seva presentació, un llunyà ja 9 d’agost del 2017.

Dos anys després, l’ulldeconenc ha deixat l’entitat de Montilivi més madur, amb més de mig centenar de participacions a primera i amb una progressió evident, això sí, però no ha aconseguit mai consolidar-se en l’equip. Migcampista de talent, amb molt bon peu i visió de joc, que té en el joc de posició, amb la pilota sempre referent, el seu ecosistema ideal, en el primer curs amb Pablo Machín a la banqueta el seu paper va ser molt secundari, amb set titularitats en tot el campionat de lliga i 841 minuts sumats. Malgrat tot, el canvi d’entrenador, amb Eusebio Sacristán, un tècnic amb una sensibilitat futbolística més en consonància amb el seu perfil, el va convèncer de repetir cessió i en aquesta segona campanya el seu protagonisme va augmentar. “M’estan anant bé les coses. Intento ajudar l’equip al màxim possible i estic content”, va assegurar el futbolista durant una temporada en què va comptar i ja al mes de gener havia jugat més que en tota la passada.

Tot i això, i acumular 1.666 minuts, el doble que el curs anterior, i tenir molta participació –20 titularitats repartides en 31 partits–, no va acabar mai de convertir-se en indiscutible, a l’ombra de Pere Pons, Àlex Granell i, fins i tot, Douglas Luiz, el seu company citizen també cedit a l’entitat blanc-i-vermella. El futbolista no va ser capaç de convertir-se en algú fonamental al mig del camp i no va fer un pas endavant definitiu que li fes guanyar-se aquest lloc a l’onze. Això, sobretot, es va fer patent en l’últim tram de campionat, amb l’equip al límit, en plena lluita per la permanència; en les últimes deu jornades es va quedar sense jugar en cinc enfrontaments.