Una setmana justa és el que ha durat Juan Carlos Moreno com a entrenador del Girona després d’agafar el relleu a la banqueta de Juan Carlos Unzué, de qui estava fent d’ajudant juntament amb Chicho Pèlach. La seva condició d’interí era clara, però ni el club ni el mateix tècnic sabien fins quan s’allargaria aquest període perquè depenia de l’evolució de molts factors. Al final, però, el partit contra l’Alcorcón ha provocat que s’acceleressin els moviments perquè l’equip va tornar a deixar unes sensacions nefastes i només va poder sumar un punt insuficient amb l’empat a zero.

La incertesa que l’ha acompanyat des del primer dia que va assumir el càrrec ha convertit la seva brevíssima etapa com a primer entrenador en una situació molt rocambolesca, que es va resumir a la perfecció en la roda de premsa posterior al partit contra l’Alcorcón, en què Moreno va començar a parlar de l’equip que volia veure en els pròxims partits i a mitja resposta es va aturar reconeixent que ni sabia si demà mateix continuaria al club. I així ha estat. Poc més de 24 hores després el tècnic ja no ocupava el càrrec, tot i que encara va ser l’encarregat de dirigir la sessió d’entrenament que la plantilla va fer al matí a La Vinya.

D’aquesta manera Juan Carlos Moreno tanca un nou capítol al club, sense saber encara amb exactitud –el club encara no ha comunicat res, excepte que Pep Lluís Martí arriba amb dos ajudants de confiança– quin futur l’espera i si continuarà lligat a l’estructura tècnica de l’equip, tornarà a l’equip de Cárcel en la direcció esportiva com abans o deixarà el club.

El seu pas per la banqueta ha estat tan fugaç que no hi ha cap precedent igual en la història recent del Girona –des que va arribar a la LFP–. Els dos casos que més s’hi poden comparar són els de Javi Salamero i Miquel Olmo el curs 2008/09, quan en el tram final de curs van assumir el càrrec durant dos i tres partits, respectivament. El primer va segellar una permanència que fins llavors perillava i el segon només va complir un tràmit.