Els números i la música
El funcionament òptim del Girona, amb un futbol de molta categoria, reforça el discurs ambiciós que sempre ha mantingut Míchel
L’empat de l’Eibar deixa la zona d’ascens directe a sis punts dels gironins, que han retallat punts a diversos rivals
L’1-3 a Montilivi contra l’Osca, el dia que Míchel va apostar per l’esquema amb tres centrals, és el punt d’inflexió. Aquella derrota va ser la tercera seguida i la sisena en deu jornades d’un equip encallat en zona de descens, però ja s’hi va veure un canvi en la manera de fer i de jugar. Pocs podien imaginar la contundència de la transformació, perquè dels següents setze partits els gironins n’han guanyat dotze. La meitat de les victòries han arribat a Montilivi, on els blanc-i-vermells encadenen sis victòries entre lliga i copa. Els números són significatius, però l’equip els combina amb la imatge, el joc, el desenvolupament al terreny de joc, que reforcen encara més les expectatives d’un grup ambiciós, al ritme del discurs del seu entrenador.
Una jornada rodona
El Girona torna a il·lusionar. Amb bons resultats, i amb un joc que enamora, amb fases màgiques –la primera part contra el Fuenlabrada no és cap fet aïllat– que enlluernen. La primera sèrie de tres victòries seguides en la lliga ha permès retallar punts respecte a l’objectiu més ambiciós, el de l’ascens directe. L’Eibar va empatar a Oviedo i deixa el segon lloc a sis punts (dos menys que abans de començar la jornada) del Girona. L’equip de Míchel també ha retallat punts a la Ponferradina –va empatar i té un punt més–, el Tenerife –dos punts més, després d’un altre empat– i fins i tot l’Almeria, tot i que els de Rubi tenen nou punts més. A més, els gironins agafen marge en la zona de play-off –Las Palmas va empatar i té dos punts menys, i el Cartagena va perdre i en té quatre menys. Sempre ambiciós, Míchel explicava abans de rebre el Fuenlabrada que el Girona vol ser rival directe dels equips de dalt de tot. Començarà el 6 de febrer una sèrie molt exigent i atractiva contra la Ponferradina, el Valladolid i l’Eibar, i l’objectiu és arribar-hi com més amunt millor. Abans, rebrà el Lugo i visitarà l’Amorebieta.
Gaudint al camp
Gaudeixen els aficionats i també els futbolistes, que han captat de molt bon grat la idea de l’entrenador. “Sincerament, no he tingut cap entrenador en el món professional que ens hagi donat tanta llibertat per interpretar el joc”, explicava Pol Lozano. “Mai havia gaudit tant de jugar a futbol”, hi afegia el futbolista cedit per l’Espanyol, fix des que va tornar d’una lesió al turmell. “No hi ha ni titulars ni suplents. Jugui qui jugui, el nivell que s’està oferint és espectacular”. Com el tècnic, Lozano aspira a tot: “Estem en un moment que tenim molta confiança i crec que podem estar entre els primers de la classificació si continuem així.”
Sense lliga, però amb dues grans cites en 18 hores a Montilivi
X.M.Montilivi s’ha acostumat a les alegries, amb sis victòries seguides entre lliga i copa. Després del 2-1 contra el Fuenlabrada, hi ha aturada de la competició a primera i a segona A, però l’activitat no pararà a Montilivi. Més aviat al contrari, perquè l’estadi viurà aquest cap de setmana dues cites especials en només 18 hores de diferència. Dissabte, l’equip que prepara Míchel rep el Rayo Vallecano (a les 18.30 h), amb l’accés als quarts de final de la copa en joc. El club, després d’un període reservat a la compra d’entrades per als abonats –tots han de pagar perquè la copa no està inclosa en l’abonament–, va obrir ahir la venda a tots els aficionats. També es venen entrades per al partit benèfic de l’endemà, que enfrontarà llegendes del Girona i del Barça (12 h). Serà un homenatge a Juan Carlos Unzué i una manera de recaptar fons per a la lluita contra l’ELA.
