Girona

NARCÍS ‘CHICHO’ PÈLACH

TÈCNIC ASSISTENT DEL HUDDERSFIELD

“Míchel és la persona ideal”

“La funció de segon entrenador a la Championship m’està omplint molt, però a curt termini tinc ganes de tornar a fer de primer”

“És el passat i no puc dir que tornaré. La meva vida ara és a Anglaterra i veurem on em porta la carrera. Tinc ganes de veure més món”

Sempre s’aprenen coses mirant els partits de Míchel. Ha donat un segell d’identitat i competitivitat al club i a l’equip i ara mateix és un valor indispensable al Girona

Com tantes vegades li ha passat al Girona excepte en l’últim cas, el Huddersfield es va quedar fa dos mesos a les portes de la Premier després de perdre en la final del play-off d’ascens contra el Nottingham Forest. Ho va viure en primera persona el gironí Narcís Chicho Pèlach, que des de fa dos anys és el tècnic assistent del conjunt del nord d’Anglaterra. Després de dirigir el Figueres i el Peralada, quan era el filial del Girona a 2a divisió B, i de fer de segon al Girona amb Juan Carlos Unzué, Chicho agafa experiència en una lliga apassionant de 24 equips com la Championship, agafant rodatge per tornar a fer de primer entrenador aviat. I sempre seguint de prop el Girona, el club del seu cor, i celebrant els èxits com l’últim ascens.

Fa dos mesos que se’ls va escapar l’ascens a la Premier en la final del ‘play-off’. Com han estat aquestes setmanes?
Les dues primeres setmanes després de la derrota van ser complicades. No podia ser d’una altra manera perquè sap molt de greu. Vam estar molt a prop, a només 90 minuts d’aconseguir un ascens que hauria estat històric. Les dues primeres setmanes van ser les més difícils, però després evidentment el temps passa i tot queda enrere. Ara ens queda el bon record d’una temporada espectacular i ja tenim ganes de començar aquesta nova temporada. Des de l’inici de la pretemporada la mentalitat de tots és intentar continuar amb el que s’ha estat construint els últims anys.
Era l’objectiu lluitar per l’ascens o s’hi van trobar de manera inesperada?
No, no. L’objectiu del club és la permanència, per assegurar que el Huddersfield sigui a la Championship, que és una gran lliga. El club sempre ens posa l’objectiu de fer els 50 punts que ens asseguren la permanència. La temporada passada l’objectiu era aquest mateix, però les coses es van donar. L’equip va treballar molt bé, amb molt esperit. Era un equip humil i amb molta actitud, i els resultats es van anar donant i es va entrar en una dinàmica guanyadora fins al punt que gairebé aconseguim l’ascens. No era un equip pensat per ascendir, però vam estar molt a prop d’aconseguir-ho. Aquest any l’objectiu torna a ser la salvació, aconseguir els 50 punts. Som un club modest que ha traspassat jugadors molt importants i la idea és fer ascendir jugadors del filial i algunes cessions.
Des de la distància, la Championship es veu com una lliga amb molt cartell tot i ser una segona divisió. Com es veu des de dins?
La veritat és que és una lliga apassionant. La veus des de fora i te’n fas una idea però quan la vius des de dins no t’imagines la magnitud que té pel fet d’haver de jugar tants partits, gairebé sempre cada tres dies. És una lliga en què és difícil fer previsions perquè hi ha tres o quatre equips amb pressupostos molt alts però tothom té grans jugadors. El que ho fa molt atractiu és que sigui competitiva i tan llarga, la més llarga d’Europa, i també el fet diferencial és l’ambient i la passió amb què els fans viuen el futbol aquí, a Anglaterra. Cada partit trobes més de vint mil persones i això ho fa especial per a tothom. És una lliga molt maca i molt exigent.
Fa poc el tècnic Carlos Corberán va renunciar al càrrec. Va ser inesperat?
Va ser una sorpresa, realment. En Carlos va tenir dubtes de si aquesta temporada podríem assumir els objectius que se’ns marcaven i primer continuava, però al final va decidir fer cas a la intuïció que va tenir. Va ser molt inesperat perquè esperàvem seguir junts, però amb la pretemporada començada va decidir dimitir perquè no es veia amb prou energia per continuar.
El relleu l’agafa Danny Schofield. Com ha vist aquest canvi?
Era un dels assistents d’en Carlos i ara passa a ser el primer entrenador. És un exjugador del club, una persona que coneix molt bé l’entitat. Jo passo a ser la seva mà dreta i pràcticament continua la totalitat del cos tècnic que hi havia abans.
En algun moment es va veure amb possibilitats d’agafar el càrrec?
No. Jo estava d’assistent amb en Carlos i quan va anunciar que dimitia vaig tenir una conversa amb ell molt directa en què jo li vaig explicar que em sentia còmode al club, és una experiència que m’agrada i que no volia acabar. La meva intenció era seguir creixent aquí i la meva aventura aquí encara té més recorregut. El club em va dir que volia que seguís amb Schofield i em va encaixar per continuar amb el mateix rol.
Què és el que més destaca d’aquesta experiència?
Hi ha molts punts. El fet d’haver de fer la teva feina cada dia amb un altre idioma m’omple molt com a entrenador perquè et mou de la zona de confort i t’obliga a millorar, que és el més important. El fet de veure una altra cultura i un altre estil de futbol, amb altres idees, també em completa molt.
Continua pensant en tornar a fer de primer entrenador?
Sí. La meva idea és tornar a entrenar en un futur, veurem en quin moment. De moment la idea és allargar una mica més la meva funció com a segon entrenador perquè m’està omplint molt. Era un rol que no havia descobert i recordo converses amb Juan Carlos Unzué al Girona en què m’explicava que veure el futbol des de diferents rols completen molt el teu coneixement, i em va engrescar. Després del Girona em vaig quedar amb ganes de viure més experiències com a segon entrenador i de moment ho estic gaudint molt. Tinc sort de tenir responsabilitats que em fan sentir molt a prop del jugador i del que és ser primer entrenador. Evidentment també tinc ganes de fer de primer, i penso que serà a curt termini.
Potser no serà el primer pas, però sempre ha dit que el somni és tornar al Girona. Ho manté?
Segueixo el Girona des de la distància perquè, com sap tothom, m’estimo molt el club. Estic molt feliç pel que ha passat aquest estiu. Vaig passar pel club al filial i al primer equip i va ser espectacular. Només portar el polo del Girona i treballar al club que sempre he estimat i on m’he criat, va ser molt especial. Però ara ho veig com una cosa del passat. Ara la meva vida és aquí, a Anglaterra, i la meva carrera ja veurem cap a on va. No puc dir que hi tornaré perquè seria especular i ningú ho sap. Jo tinc ganes de veure més món i seguir treballant a fora.
Com va veure l’ascens del Girona?
Amb molta alegria. A més vaig tenir la sort de poder ser allà. Es va aconseguir, i vaig poder viure la celebració en primera persona a l’ajuntament i a Montilivi i gaudir de la festa com un gironí més.
Sembla que la banqueta té el nom de Míchel per anys. Com el veu?
Com que sempre procuro veure tots els partits del Girona que puc, evidentment intento seguir-lo. Penso que com a aficionat i també com a professional. Perquè penso que l’estil de joc que proposa és molt interessant i sempre se’n poden aprendre coses mirant els seus partits. La feina que està fent Míchel al Girona és espectacular i els resultats l’avalen. És la persona ideal per estar al capdavant de l’equip i ajudar el Girona a créixer. Ho està demostrant i evidentment tots els gironins ens alegrem moltíssim de tot l’esforç que està fent per integrar-se, per ser un gironí més, i sobretot pel segell d’identitat i competitivitat que està donant al club i a l’equip. Penso que ara mateix és un valor indispensable al Girona.
Manté el contacte amb gent del club?
Sí, els tinc molta estima i ells també a mi, i la veritat és que de tant en tant anem parlant, encara que els nostres dia a dia siguin diferents. Mantinc contacte amb Ivan Hammouch i altra gent del club perquè tenim bona amistat i sempre ens desitgem el millor per a les experiències futures.
Què espera d’aquesta nova aventura a primera divisió del Girona?
Crec que el Girona està preparat per consolidar-se a primera divisió. Evidentment serà complicat, perquè sempre competeixes contra gegants, clubs i ciutats molt grans, però penso que el Girona és un club que té la base feta des de fa anys. És un club que va pel bon camí i confio que aquesta vegada, o com a mínim ha de ser l’objectiu del club, intentarà crear una trajectòria llarga a primera divisió. Penso que és un club que està molt més ben preparat que aquella primera vegada i que el club també ha après molt de tot el que va passar i es va viure en la primera experiència a primera divisió. La meva intuïció em diu que evidentment serà complicat però que aconseguirem tenir Girona per anys a primera divisió, que és el que tots volem.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)