Girona

Als rivals directes, ni aigua

Amb el mercat acabat i la plantilla tancada, el Girona inicia la segona volta del campionat a Montilivi contra el València, un rival enfangat a la part baixa (16.15 h, DAZN)

Tot i les dues últimes derrotes, els gironins estan en millors condicions que els xe, amb un triomf en les últimes onze jornades

Després de dues derrotes consecutives contra equips d’un esglaó superior, a tots els nivells, el Girona inicia la segona volta del campionat contra un adversari que, a poc a poc, s’ha anat enfangant i que, si no canvien molt les coses, també estarà en el grup d’equips que voldrà evitar el descens de categoria a qualsevol preu. El València, que en els tres precedents històrics mai ha perdut a Montilivi, visita el feu blanc-i-vermell neguitós, rabiós i en un mar de dubtes. Els jugadors dirigits per Míchel Sánchez intentaran pescar el màxim botí en aquestes aigües per clavar una petita estocada al rival i, de retruc, intentar ampliar de nou el marge respecte al descens, que amb les ensopegades per la mínima contra el Vila-real (1-0) i el Barça (0-1) ha passat a ser de només dos punts. Amb cinc equips encara entre els gironins i el primer equip que baixa, el Cadis, el rival del partit posterior al del València, els futbolistes i l’entorn del Girona manté la calma i la confiança plena en un bloc que continua jugant bé, a qui els errors condemnen massa i que ve de tancar al seu propi camp el Barça en un tram final de partit digne d’enveja per a qualsevol.

Amb peus de plom

El València ha guanyat tan sols un partit dels últims onze que ha jugat en la lliga, una ratxa que, juntament amb l’eliminació en la copa als quarts de final contra l’Athletic Club (1-3) i de la supercopa d’Espanya a les semifinals contra el Madrid en els penals, va fer que Gattuso, incomprès per la direcció esportiva i incapaç de pilotar la nau, fes un pas al costat i dimitís. La dinàmica dels del Túria fa basarda però el Girona faria bé de no donar per mort un equip que, ferit, pot ser encara més perillós. Amb l’orgull penjant d’un fil per la nefasta situació classificatòria –catorzens amb només vint punts–, la plantilla del València continua estant formada per futbolistes capaços de desequilibrar el duel en qualsevol moment. Mamardashvili sempre aporta aturades de mèrit als companys; Gayà, lideratge des del lateral esquerre; Guillamón, joventut i frescor al mig del camp; i Cavani, gol i experiència com a referència. Només per aquesta columna vertebral, ajudada per altres actors importants com Samu Lino, cedit per l’Atlético, o André Almeida, una de les revelacions a la mitjapunta, els de Míchel haurien de posar-se en guàrdia, amb tots els sentits focalitzats amb el rival i sense cap mena de relaxació.

Anàlisi complicada

El Girona no sap ben bé quin València trobarà a Montilivi. Voro va estrenar-se a la banqueta per substituir Genaro Gattuso en el duel de dijous al Bernabéu corresponent a la dissetena jornada, contra un Madrid i en un escenari massa diferents al d’avui per extreure’n conclusions. D’entrada, sembla que Voro vol estabilitat defensiva –una sola porteria a zero en les últimes tretze jornades–, i la construcció del joc ofensiu des de la serenor. Els blanc-i-vermells es poden trobar un equip cohibit per la situació però també amb ganes de revertir la dinàmica per respirar una mica més tranquils entre un clima poc aconsellable a tots els nivells com el que es viu en l’entorn valencianista.

Ser fidel al seu estil, un fet innegociable, aportar un punt més de solidesa defensiva i de seguretat en la sortida de pilota, i efectivitat en els metres finals –contra el Barça va faltar una mica de tot això– serà clau per cantar victòria.

ATENCIÓ

Tot i no estar en bona dinàmica, el València compta amb bons jugadors i amb desequilibri

CANVIS

Tot i que no ha tingut temps, Voro haurà intentat aplicar canvis i estabilitat a l’equip

Les opcions per suplir Arnau

Míchel no podrà comptar amb cap dels seus dos laterals drets naturals ja que Arnau està sancionat per acumulació de targetes i Yan Couto estarà entre sis i vuit setmanes de baixa per culpa d’un esquinç de grau 3 al turmell. El ventall d’opcions per ocupar la posició i enfrontar-se a Samuel Lino, un punyal per l’esquerra, és divers. A priori, Valery sembla que seria el candidat ideal però Santi Bueno també podria caure a la banda gràcies a la velocitat tot i la seva alçada. Joel Roca no ha jugat mai en aquesta posició i les altres alternatives podrien ser canviar de cama Miguel o Javi Hernández, uns dels laterals esquerre, o tornar a aplicar el dibuix amb tres centrals i dos carrilers.

El València sempre guanya a Montilivi

El conjunt valencià ha jugat en tres ocasions a l’estadi de Montilivi en partit oficial i sempre s’ha endut el triomf a casa. El primer matx va ser en l’anada d’una tercera eliminatòria de copa del curs 1978/79 gràcies a dues dianes matineres (0-2). La segona i penúltima visita va ser el de la primera temporada dels blanc-i-vermells a la màxima categoria, la 2017/18. Un solitari gol de Vietto va donar els tres punts als de Marcelino ja en una penúltima jornada sense aspiracions gironines. En el darrer precedent, els xe van vèncer 2-3 gràcies a un gol en l’últim instant de Ferran Torres (89’). La derrota va ser just abans del triomf gironí a Butarque que semblava deixar la permanència encarrilada. Una mala ratxa de deu derrotes i només una victòria, però, va enviar l’equip a segona.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)