La renovació

“Per mi sumar la cinquena temporada amb el Girona és una cosa maca i molt important. Fa uns anys que vaig venir amb un objectiu i una idea, que era tractar d’ajudar al club que recuperés el seu lloc a primera. Ens ha costat però el camí que hem portat ha estat difícil però molt maco. El curs passat vam tenir un gran any, ho vam gaudir tots i esperem que el cinquè sigui també especial”

L’aturada a Burgos

“És un moment molt important en la història recent. Era un partit en el qual no podíem permetre’ns perdre i no estàvem fent un bon matx. Estàvem nerviosos, portàvem algunes jornades amb dubtes i el camp va rebre el Burgos com si fossin ells els que s’ho jugaven tot. Volien celebrar la gran temporada que havien fet i va ser una situació molt ràpid. Vam perdre una pilota en la sortida de pilota i van transitar ràpid, vaig tenir la sort o el que sigui d’estar encertat i poder ajudar a l’equip. Vam aconseguir empatar i ens vam classificar pel play-off que ens va acabar donant l’ascens. M’agrada l’aturada, m’omple d’alegria i espero que als gironins que la vegin també”, recordava el porter de Marchamalo.

L’ascens a Tenerife

“El meu moment més feliç a Girona. Sentíem una felicitat enorme i va ser arribar al camí que ens havíem proposat des del primer dia que vaig arribar. Ens va tocar viure moments amargs però molts ens havíem guanyat aquella recompensa que diuen que t’acaba donant el futbol”.

La constància del club

“És molt complicat rebre tants cops ja només amb els dos play-offs perduts en les finals. Mirant enrere com es va baixar a segona, altres play-off, tot i que no hi era segueixo el futbol. El club és jove però ha rebut molts revés. La feina que es fa és per rebre més alegries que decepcions però el futbol és així. Hi ha altres clubs que arriben, cauen i no tornen a aparèixer, hi ha molts exemples.”, explicava.

Els porters

“Som molt diferents a la resta. Existeix el tòpic que diu que som els més bojos de l’equip, però també saber estar ja que has de prendre decisions en molt poc temps i no et pots equivocar. És una posició molt maca, ingrata ja que se’t recorda per errors o algun encert, a mi em recorden per un gol que vaig fer i no pas per les centenars d’aturades. És la meva professió i ho intento fer el millor que puc”.

Situació personal

“El futbol és molt canviant. Des de la meva experiència m’ha tocat viure situacions de tot tipus. En els últims 10 anys de la meva carrera he participat més que no pas haver-me d’estar esperant per jugar però tot pot canviar en un instant. Amb el pas del temps te’n adones que apartes l’ego i formar part d’un grup i lluitar tots per un mateix objectiu és una cosa que té encara més valor. És evident que tothom vol estar a dins del terreny de joc però veus que quan no et toca jugar pots ajudar d’altres maneres i a Girona tenim un grup sa, amb gent respectada que suma molt i hi ha vegades que les coses no surten com un vol a nivell personal però a nivell grupal s’aconsegueix el que un persegueix”, assenyalava Juan Carlos, que afegia: “Aquest any que no ha estat el meu millor pel que fa a partits jugats m’ha emplenat molt tot el que ha aconseguit l’equip i em sento molt partícip de tot.”

La felicitat a Girona

“Soc molt feliç a Girona, em sento estimat i respectat i això no és fàcil. Un dels valors, com el respecte, està perdent importància en el futbol i la societat. Des del dia que vaig arribar jo i la meva família ens hem sentit bé i quan un se sent així és molt més fàcil sentir-te bé i donar el màxim. De moment serà una temporada més, tant de bo siguin més, i quan te sents així de part del club, l’afició i companys i tècnics, és maco i et fa sentir bé. Aquí a Girona ho tenim i poc a poc, amb les meves coses m’ho he anat guanyant”, sentenciava en l’entrevista als mitjans oficials del club.