Ànima de capità
Stuani reconeix que hi ha aspectes oberts amb el club que s’han de resoldre, però que, passat aquest estiu, la seva voluntat és continuar al Girona mentre es trobi bé
“Tinc entre cella i cella jugar a Europa”, diu l’uruguaià
El Girona va viure durant el mercat d’estiu les sortides d’Oriol Romeu i Santi Bueno, jugadors amb un pes importantíssim dins l’equip. Cap d’aquestes dues, però, va ser tan sonada com ho hauria estat la de Cristhian Stuani, que va flirtejar amb el mercat d’Aràbia Saudita i en el cas d’acceptar l’oferta que tenia sobre la taula hauria deixat un buit insubstituïble a Montilivi. Potser no tant en l’aspecte competitiu, però sí dins del club i el mateix vestidor. El capità, que des de llavors no havia parlat públicament, va explicar ahir en roda de premsa com va viure els últims dies de mercat. “Des que vaig arribar sempre he tingut ofertes en cada mercat i si continuo al Girona és perquè és el que el club i jo volem que sigui. És cert que en aquest estiu hi ha hagut situacions que m’han fet pensar i posar les coses en una balança, però finalment he arribat a la conclusió que vull estar al Girona”, diu el capità, que deixa clara l’estima que sent cap al club: “Sempre penso primer en el club, perquè defensar aquest escut és molt important per mi. Estic on vull estar i m’hi deixaré l’ànima pel Girona.”
De motius que han fet reflexionar més que mai a Stuani sobre la seva continuïtat al club n’hi ha diversos, però el màxim golejador de la història del Girona va deixar entreveure alguna discrepància amb el club, tot i que té clar que es resoldrà:. “Actualment s’han de resoldre algunes situacions que el club sap, i ja ho farem”, diu Stuani, que no va voler entrar en detalls: “Les qüestions contractuals són privades i no em toca parlar-ne a mi; és el club qui n’ha de dir alguna cosa.” Aquestes discrepàncies tenen un rerefons econòmic, i és que l’uruguaià entén que els esforços econòmics que va fer quan l’equip va baixar a 2a divisió A, amb una reducció important del seu salari a canvi d’una ampliació de contracte –a la pràctica, una moratòria de les seves condicions inicials–, encara no s’han compensat del tot. “Han passat molts anys i moltes circumstàncies, però la disposició de les dues parts a continuar junts ha facilitat les coses. En els moments més difícils, quan la meva continuïtat depenia que el club es pogués organitzar bé, vaig ser jo qui va fer el primer pas per fer un esforç. El club també n’ha fet molts per retenir-me, i d’això no me n’oblido. He intentat retornar aquesta confiança i ajudar en tot el possible. És molt bonic, el que hem fet”, valora Stuani.
Amor per sempre
Superat aquest mercat d’estiu i tenint clar que aquests aspectes que continuen oberts s’acabaran resolent, Stuani va fer la seva declaració d’amor al Girona assegurant que, si és per ell, ja no vestirà cap altra samarreta. “Tinc la decisió bastant presa que em vull retirar al Girona. Seria un somni retirar-me al club que més he defensat i on tinc un compromís que tothom coneix. No hi hauria res més bonic que retirar-me al club on he fet història i on m’han demostrat una estima que és recíproca. Tinc un sentiment molt gran per aquest club”, sentencia Stuani, que deixa clar que no serà una cosa que depengui només d’ell: “Som dues parts. Hi ha una comunió entre Stuani i el Girona en què sempre hem pres les decisions junts, i ara no serà diferent. El club és qui ha de decidir.”
L’uruguaià té contracte amb el Girona fins al juny del 2026, poc abans de complir els 40 anys, de manera que perfectament el contracte li podria servir per retirar-se al Girona, però això tampoc és cap garantia de complir-lo, ja que l’uruguaià té clar que serà el seu estat de forma el que marqui els terminis. “Quan el vam signar ni jo ni el Girona sabíem com arribaria al 2026. El que realment importa són les sensacions que tingui i el que el club vegi de mi. Em proposo anar a poc a poc. De moment em veig a bon nivell i això és molt important, per això el meu objectiu no és jugar aquest any i prou”, comenta Stuani, conscient que d’aquí a la seva retirada el seu rol serà més secundari: “Estic aportant el que em toca, acceptant de no jugar sovint de titular perquè el tècnic sap com aprofitar-me en cada moment. Acceptar això m’ha ajudat a conviure amb aquesta situació, perquè passar de jugar-ho tot a això, ho has d’assimilar. És un procés, però un cop superat ho porto millor, perquè dono el millor quan em toca jugar i si no ajudo amb tota la força possible fora el camp, que també té molt valor.”
L’últim gran repte
“Des que vaig arribar al Girona em vaig marcar l’objectiu de fer història en aquest club i ho he aconseguit, però encara ho vull continuar fent”, diu un Stuani que no perd mai l’ambició. I és que l’uruguaià té molt clar que li queda un repte per complir amb la samarreta blanc-i-vermella. “Seria un somni jugar a Europa amb el Girona. A nivell personal és un objectiu que tinc entre cella i cella. Això vol dir que faré tot el que estigui a les meves mans per aconseguir-ho. Seria increïble per nosaltres, per la ciutat i per l’afició”, valora Stuani, que té clar que l’objectiu és la permanència, però també que després del gran inici de temporada de l’equip es pot somiar: “Estem en un moment de forma espectacular i inconscientment penses que pots aconseguir coses importants. Toquem de peus a terra, perquè poden venir ratxes negatives, però sempre som ambiciosos.”
Notícies relacionades
Publicat a
Notícies
Dijous,16 maig 2024