D’entrada, mig camí fet

Encara que dins del Girona, ningú ha variat el full de ruta ni el discurs sobre quin és el gran objectiu de l’equip en l’actual campanya, les sensacions en el joc d’aquest i les dades diuen que amb els 22 punts que han sumat en només nou jornades (27 punts en joc), el gran desig de la permanència comença a estar al palmell de la mà. Evidentment que cal posar-lo al sac i lligar-lo amb els nusos que calgui per tenir tots els sentits posats a evitar les tres últimes posicions de la taula, però el camí recorregut pels de Míchel Sánchez en aquests primers nou partits fa que la meitat del trajecte estigui fet quan no s’ha arribat ni al primer terç de la competició. I és que, tenint en compte les dades des que baixen a segona A tres equips amb lliga de tres punts, la temporada 1999/00, només un equip, el Mallorca el curs 2010/11, va haver de fer el doble de punts (44) que els que ha sumat fins ara el Girona (22). En la resta de 23 precedents sempre s’han necessitat 42 o 43 punts per salvar la categoria, menys del doble del camí actual dels gironins, que amb les dades al davant poden estar, de moment, força tranquils.

El futbol que està demostrant el Girona en aquest històric inici de lliga és el que ha de fer estar més còmodes els seguidors blanc-i-vermells. El convenciment, la verticalitat i, a poc a poc, la millora en la solidesa defensiva són aspectes que han de fer ser optimistes els més patidors. I és que l’equip té una idea de joc instaurada i no sembla que cap mala ratxa que pugui venir li faci canviar el concepte i la filosofia que el seu entrenador li ha inculcat. En aquest segle XXI, en fins a quinze temporades s’han necessitat menys de 40 punts per salvar la categoria i en l’any que se’n van necessitar menys, precisament el de l’estrena dels gironins en l’elit, el curs 2017/18, només se’n van haver de sumar 30 per lligar la permanència, una puntuació que els de Míchel podrien assolir en breu.