Trajectòria excel·lent

L’inici de Míchel a la banqueta de Montilivi no va ser senzill, perquè fa dos anys els gironins estaven flirtejant amb les posicions de descens a 1a divisió FEF. Des de llavors, però, tot han estat alegries, ja que el de Vallecas va ser capaç de capgirar el rumb, classificar l’equip per al play-off i acabar aconseguint l’ascens a primera divisió. La temporada passada l’objectiu de la permanència es va assolir amb solvència i l’equip va poder somiar amb la classificació europea, i per a l’inici d’aquest curs, en què l’objectiu és assegurar la continuïtat a primera per tercera temporada consecutiva, falten adjectius per descriure el que està fent Míchel dirigint el Girona, segon amb 22 punts de 27 possibles.

Aquesta trajectòria és la que l’ha convertit en un emblema del Girona, que ja se sent el de Vallecas com un home de la casa. I és que la carrera de Míchel, com a jugador i també com a entrenador pels seus inicis, sempre estarà lligada al Rayo Vallecano, on l’afició el va coronar com a Míchel I de Vallecas. Ara bé, el seu impacte com a entrenador, malgrat haver aconseguit ascensos a primera amb el mateix Rayo Vallecano i l’Osca, difícilment serà tan gran en algun lloc com el que està deixant a Montilivi.

Les xifres que està aconseguint Míchel Sánchez al Girona només fan que donar més força al relat, ja que de moment el tècnic acredita uns números espectaculars. El seu balanç a la banqueta de Montilivi és de 46 victòries, 20 empats i 33 derrotes, de manera que només ha perdut un de cada tres partits i n’ha guanyat pràcticament la meitat, amb la dificultat que suposa acreditar aquestes xifres amb una temporada i quart a primera divisió a l’esquena. De fet, en percentatge de victòries a la LFP com a entrenador del Girona només el superen Javi Salamero, amb només 14 partits dirigits (9 victòries) i Francisco, que en una temporada i mitja lluitant per l’ascens a primera va guanyar la meitat dels partits disputats (30 de 60), i està igualat amb Rubi. Més que les victòries, però, el que ha enamorat de Míchel a Girona és la proposta valenta amb el seu estil de joc clarament ofensiu, i és que des de la seva arribada el Girona marca dos gols de mitjana per partit. De fet, amb dues dianes contra l’Almeria, l’equip també celebraria els 200 gols amb Míchel a la banqueta, una altra xifra per arrodonir un gran dia.

Aquests cent partits de Míchel que es compliran diumenge estan plens de moments inoblidables, però el tècnic té molt clar amb quin partit es queda de tots. “El millor partit com a entrenador del Girona és el del Tenerife, per tot el que significa per al club i també per a mi”, sentencia el de Vallecas. A l’hora d’escollir el pitjor, però, la cosa està més complicada. “El pitjor... n’hi ha molts”, diu Míchel entre rialles, tot i tenir-ne alguns guardats a la memòria, gairebé sempre lluny de Montilivi: “A 2a divisió A recordo els partit als camps del Saragossa i del Cartagena. La temporada passada també hi va haver algun partit força dolent, com ara el del Cadis, però aquell dia les condicions eren molt adverses per a la nostra manera de jugar. Segurament si he d’escollir els pitjors serien els del Saragossa i el del Cadis.”

Una victòria més?

És cert que només és un fet anecdòtic, però també és veritat que quan Míchel marca un partit amb vermell, poques vegades el Girona falla. I no hi ha dubte que, sent el seu partit número cent a la banqueta blanc-i-vermella, el tècnic ho voldrà celebrar amb una victòria. Per això, és destacable que els partits assenyalats pel camí fins als cent sempre hagin acabat amb victòria, i pràcticament sempre amb un valor especial. Va passar en el debut, a 2a divisió A, contra l’Amorebieta (2-0); en el partit número 25, en uns setzens de final de copa contra l’Osasuna (1-0) –en aquell moment, una divisió per sobre dels gironins–; en el 50è partit, la inoblidable victòria contra el Tenerife que va valdre l’ascens (1-3), i en el 75è, amb una victòria sempre especial a San Mamés contra l’Athletic (2-3). El cent, doncs, també ha de sortir rodó.