Ara, com a cap de cartell
El Girona visita el Power Horse Stadium per jugar contra l’Almeria (14 h, GOL i Movistar LaLiga), cuer i sense cap victòria després de dinou jornades
Colíder i amb un joc envejable, els de Míchel Sánchez s’han convertit en un rival a batre per a tots els seus adversaris en una segona meitat del curs que serà segur encara més exigent
Conscients que repetir la gesta de sumar 48 punts en una sola volta de la lliga serà gairebé una utopia, el Girona inicia avui a Almeria (14 h, GOL i Movistar LaLiga) el camí de la segona meitat del campionat, el decisiu, el més exigent i el que pot acabar tancant un desenllaç que va camí de ser apoteòsic i màgic per als interessos del club blanc-i-vermell. Intentant rebaixar la pressió que els entorns corresponents volen atribuir a l’equip dirigit per Míchel Sánchez, el discurs intern no variarà en cap moment, sense voler sentir parlar de cotes elevades, de Champions League ni, evidentment, de títols de lliga. El “partit a partit” que va fer tatuar Cholo Simeone als seus jugadors i que els va portar a fites insospitades pels mateixos matalassers, pot acabar sent el lema d’un Girona conscient que sumant en la segona volta poc més de la meitat dels 48 punts de la primera en podria fer prou per fer història i classificar-se per a la màxima competició continental. Si s’apropen als registres actuals, el somni de lluitar per guanyar el campionat serà més real que mai. Pas a pas i tranquil·litat. I és que la premissa principal és mantenir el nivell de joc actual i de rendiment individual i col·lectiu. I això serà cada vegada més complicat pel calendari, que es comprimeix amb les eliminatòries de la copa, les lesions, les sancions, la simple càrrega de minuts o el fet d’haver-se convertit en un rival a batre per als seus contrincants, que molts d’ells es jugaran també gran part de les seves aspiracions en el tram decisiu del campionat de lliga.
D’un any a l’altre...
El curs passat, el Girona va sortir del matx que va disputar a Almeria el 22 d’octubre carregat de dubtes i amb la sensació de no trobar la tecla adequada. El 3-2 –3-0 al 38– va enviar l’equip a posicions de descens però amb la consciència d’haver tocat fons. Per sort, la tendència es va capgirar com un mitjó: en el partit següent Míchel ja va canviar Juan Carlos per Gazzaniga i una sèrie de bons resultats li van mudar la cara al conjunt fins a l’aturada obligada pel mundial i una bona regularitat a la segona volta. Poc més d’un any després, la situació ara és idíl·lica per als gironins i negra i pèssima per als andalusos, que són cuers destacats de la taula en no haver aconseguit sumar cap triomf en dinou jornades. El Girona té 43 punts més que un Almeria que ja ha tingut tres entrenadors –Vicente Moreno, l’interí Alberto Lasarte i l’actual, Gaizka Garitano– i és a onze punts de la permanència. Més que la distància actual –la salvació sembla que serà poc cara–, les sensacions que arrossega l’equip, la fragilitat pel que fa a la confiança i la moral, i els dubtes que es tenen sobre si reforçar molt o no la plantilla, són ingredients poc adequats per estar obligats a fer una segona volta de llibre i tenir una mínima possibilitat de seguir a primera divisió.
El conjunt dirigit per Míchel ha d’abstreure’s de tot el que ha fet i afrontar el primer duel dels tres que tindrà en una setmana –rep el Rayo en la copa dimecres i el Sevilla en la lliga diumenge vinent– amb la guàrdia aixecada contra un rival que vol tant sí com no el primer triomf per creure i tenir fe en l’objectiu.
Al Girona retornen a la llista jugadors que han de ser importants, però a un onze que, més enllà de l’entrada de Juanpe en el lloc d’Eric a l’eix de la defensa, segurament pocs canvis tindrà en aquest primer dels tres assalts.
Enemics íntims fins aquest curs
L’Almeria i el Girona han estat contrincants habituals a segona des que els gironins van baixar i s’hi van trobar els andalusos, que com els gironins cada curs somiaven tornar a la màxima categoria, sobretot arran de l’entrada de nous inversors i propietaris. De fet, a més de veure’s les cares en la lliga, els dos equips van trobar-se en dues semifinals consecutives del play-off d’ascens, en què el Girona va sortir sempre vencedor –no pas en la final, ni contra l’Elx ni contra el Rayo–. La campanya passada, en l’únic precedent dels dos a primera al Power Horse –l’Almeria va pujar directe el curs 2021/22–, els locals van superar per 3-2 els gironins amb un 3-0 al descans.
Tsygankov i Yangel sí, Borja no
Després de fer un entrenament matinal i just abans de viatjar cap a terres andaluses, Míchel va donar la llista dels 22 convocats, amb dues novetats importants. Tsygankov i Yangel Herrera tornaran a estar en plenes condicions físiques per si el de Vallecas creu oportú fer-los saltar al terreny de joc. Els dos han perdut ritme competitiu i, de fet, Borja García, ja recuperat, haurà d’esperar per falta d’aquesta alta competitiva. Per als tres, la setmana de tres partits els obre la possibilitat de començar a entrar a l’equip, esgarrapar primer minuts i, en el cas de l’ucraïnès i el veneçolà, tornar a l’onze inicial tipus que tan bon rendiment va donar abans de les lesions. Monjonell va ser l’altra gran novetat en la llista en el lloc d’Antal, sancionat per acumulació de targetes amb el filial.
Notícies relacionades
Publicat a
Notícies
Dimecres,15 maig 2024