Una de les claus invisibles però fonamentals de la victòria del Girona contra el Mallorca va ser la solidesa defensiva. Després de 14 jornades consecutives encaixant gols, l’equip de Míchel va aconseguir mantenir la porteria a zero per primer cop en tota la segona volta. No ho feia des del darrer partit de la primera meitat de campionat, a Mendizorrotza (0-1) contra l’Alavés. Una fita que va ser més que simbòlica: va ser la demostració que l’equip pot tornar a competir des del rigor, l’ofici i la concentració.

La imatge de resistència va tenir un nom propi: Paulo Gazzaniga. El porter argentí va signar una de les aturades de la temporada en clau gironina, rebutjant amb l’avantbraç un xut potent i col·locat de Sergi Darder quan el marcador encara era 1-0. Una acció de reflexos i determinació que pot acabar valent una permanència. Però Gazza no només va lluir sota pals: va dominar l’àrea amb sortides segures, especialment en el joc aeri, clau per neutralitzar el pla mallorquinista, reforçat en la segona meitat amb l’entrada del gegant Muriqi.

Tot plegat va anar acompanyat d’un treball coral i sacrificat. Yangel Herrera i Arthur van fer un partit de pic i pala, omnipresents en les ajudes i la destrucció, més enllà de les tasques amb pilota. Els laterals, Arnau i Blind, van resistir les escomeses per bandes, multiplicant-se en defensa i atac. Al darrere, David López va tornar a liderar l’eix amb solvència després d’unes setmanes de descans. I Krejcí, sòlid i precís en la sortida de pilota, va protagonitzar una intervenció providencial en l’afegit, evitant un xut claríssim de Maffeo que, tot i que hauria sigut invalidat per fora de joc, va confirmar l’esperit combatiu del bloc. Sense deixar a banda la faceta ofensiva, amb Stuani i Portu corrent i pressionant com ningú.

Com havia advertit Míchel en setmanes anteriors, tornar a fer-se forts al darrere era imprescindible per trencar la mala dinàmica i recuperar el pols competitiu. Contra el Mallorca, per fi, el Girona va tornar a ser un equip segur al darrere. I això també pot marcar un abans i un després en el tram final de lliga. De retruc, així com a dada extra, els gironins van tornar a avançar-se en el marcador per segon partit consecutiu, després de Butarque, i aquesta vegada van saber defensar bé l’àrea i no van cometre errades ni pèrdues de pilota. Una combinació que no es pot donar quan l’equip s’hi juga tant a la gespa. Un pas molt clau.