Un servei inesperat
Juanpe i sobretot Portu i Stuani han estat molt més essencials del que es preveia en el curs de l’estrena europea i han acabat posant la seva signatura a la permanència a primera
Poden passar els anys, canviar les cares i créixer les expectatives, però a Montilivi sempre acaben apareixent els mateixos noms quan la temporada es posa complicada. Aquest curs, marcat per la triple exigència de competir a lliga, copa i Champions, ha tornat a evidenciar que els pesos pesants del vestidor del Girona continuen essent imprescindibles. Juanpe, Portu i Stuani –tres dels capitans i jugadors més veterans del club– han estat, una vegada més, fonamentals per mantenir l’equip a primera divisió.
Juanpe, que havia començat el curs com a cinquè central de la plantilla, ha acabat sumant 1.324 minuts repartits en 19 partits i anotant un gol històric: el que va suposar la primera victòria europea del Girona, contra el Bratislava a Montilivi (2-0). Tot i el seu paper secundari, ha estat clau en moments puntuals com el partit decisiu a Valladolid, on va disputar els 90 minuts, o en jornades com les del tram inicial contra Athletic, Leganés i Getafe. També va suplir David López durant tres jornades consecutives (21, 22 i 23), en un moment en què el tècnic necessitava homes de confiança i solvència defensiva.
El central canari va renovar el 20 de juny per una temporada més, assumint un rol secundari. El club va valorar la seva experiència i lideratge per reforçar un vestidor molt renovat, en una línia similar a la del porter Juan Carlos.
Juanpe, que ha viscut nou temporades com a blanc-i-vermell, s’acomiadarà aquest estiu amb rumb cap a Mèxic. Però ho farà deixant la sensació d’haver estat útil, necessari i fidel. Malgrat errades puntuals –com la compartida amb Gazzaniga a Son Moix que va acabar amb un gol de Larin–, ha estat un futbolista fiable, compromès i respectat dins i fora del camp.
Caràcter, gols i punts
Portu, que va començar el curs en un segon pla darrere de fitxatges amb més nom com Asprilla, Danjuma o Miovski, ha acabat guanyant-se l’afició i Míchel a còpia de treball, entrega i implicació. Amb 33 partits disputats en les tres competicions i titular en cinc dels darrers sis partits de lliga, ha resultat decisiu per sumar punts, provocar accions determinants com l’expulsió de Cissé i generar dues assistències. El seu únic gol va arribar a Anoeta, però ha estat molt més que això: el seu impuls ha estat clau per activar Montilivi en moments complicats i per trencar la passivitat ofensiva en trams grisos del joc.
El murcià va arribar a demanar sortir durant el mercat d’hivern per la manca d’oportunitats i minuts, tot i trobar-se al cent per cent físicament. La seva paciència, però, va tenir premi: va saber esperar i, amb humilitat i persistència, s’ha convertit en una peça valuosa i recuperada per al projecte. Té contracte fins al 2027, i tot fa pensar que, amb la confiança renovada de Míchel –que ha reconegut públicament haver-se equivocat no comptant abans amb ell–, Portu tindrà més protagonisme en el futur immediat.
I què es pot dir de Cristhian Stuani? El davanter uruguaià ha tornat a ser l’ànima ofensiva del Girona. Amb 11 gols en lliga –tres de penal–, dues assistències i 1.059 minuts jugats, ha estat fonamental per assegurar la permanència. Nou dels 13 punts aconseguits a la segona volta porten la seva signatura golejadora: victòries 1-0 contra Mallorca i Valladolid, i empats decisius contra Espanyol, València i Leganés.
Tot i no haver pogut marcar en la Champions –se li va anul·lar un gol contra l’Arsenal per un fora de joc mil·limètric–, Stuani reconeix que “el va celebrar igualment”, com va explicar al pòdcast Montiliving. En aquesta mateixa conversa, l’uruguaià també va deixar frases carregades de significat: “Si hem jugat més és perquè estàvem preparats. No calia preparar-nos perquè tenim el compromís amb el club i un sentiment de pertinença.” I hi va afegir: “En el dia a dia es podia arribar a pensar que passaríem angúnies. Calia estar preparat mentalment i posar fil a l’agulla. Molts no ho volien veure, però era una realitat.” Amb vuit temporades a Montilivi, Stuani té contracte fins al 2026, però la seva continuïtat, com és habitual, es revisarà a l’estiu.
Una mateixa essència
Juanpe, Portu i Stuani ja formen part del relat emocional del Girona. Són jugadors que han sabut reconvertir-se, acceptar rols canviants i, sobretot, respondre quan l’equip els ha necessitat. Aquest any no ha estat l’excepció. Amb edats i contextos diferents, els tres han aportat lideratge, estabilitat i rendiment. Són, també, el reflex del que vol ser aquest Girona: un club ambiciós que creix, però que no vol desconnectar de la seva essència. Ells representen el vincle amb l’afició, amb l’escut i amb l’esperit de Montilivi. Per això, un cop més, han estat aplaudits com a herois. Perquè quan tot trontolla, ells sempre aguanten. Les coses com són.