Juanpe Ramírez confirma el seu adeu del Girona

Es donava per fer i només faltava l’oficialitat per part del propi jugador i el club. Juanpe Ramírez deixa de ser jugador del Girona després de defensar la samarreta blanc-i-vermella les últimes nou temporades de manera consecutiva. El central canari iniciarà una nova aventura a l’Atlético San Luis, al futbol mexicà, en un últim gran contracte en la seva trajectòria futbolística.

Juanpe, que s’ha acomiadat del club i l’afició a través d’un vídeo, va arribar al Girona l’estiu del 2016 i en el seu primer curs va aconseguir el primer ascens del Girona a la màxima categoria. El de Las Palmas va baixar amb l’equip de nou a segona el 2019 i va ser un dels tossuts a intentar un nou ascens fins que ja amb Míchel, el 2022, va poder tornar a l’elit fins a gaudir de la Champions League aquesta campanya –fins i tot va fer un gol de falta directa en l’única victòria en el torneig contra l’Slovan de Bratislava a Montilivi (2-0).

Juanpe, un dels capitans de l’equip i el segon jugador amb més partits a les espatlles com a gironí a LaLiga (265), tanca un cicle de vivències brutal amb el Girona, més desgràcies que alegries, però amb un sentiment de pertinença que segur mai s’acabarà entre les dues parts.

El missatge de Juanpe en el vídeo de comiat adjunt a la notícia: “Ja sabeu que no soc de moltes paraules però sentia que havia d’adreçar-me a l’afició. Després de 9 anys toca acomiadar-me del Girona i no és fàcil explicar el que significa aquest club i aquesta ciutat per mi. Mai vaig pensar viure el que he viscut aquí, vaig arribar amb il·lusió i ganes de créixer i em vaig trobar amb una cosa més gran del que pogués imaginar. Aquí he crescut com a jugador però, sobretot, com a persona. Aquí va néixer la meva família, els meus fills i he estat feliç cada dia dins i fora del camp. Això li dec a la meva dona, que sense ella tot això no hagués estat possible. He tingut la sort de fer història amb aquesta samarreta, de viure ascensos i partits de Champions. Sobretot, defensar amb orgull l’escut cada partit. També ens va tocar patir i viure moments molts durs. Això ha estat una cosa que m’ha marcat, aquella gent que va estar allà en els moments bons però, sobretot, en els dolents. Quan hi havia dubtes, quan alguns miraven cap a un altre costat. De tot cor gràcies infinites. Aquella estima en els moments durs és el que es necessita i ho vaig sentir. Afició, no sé com agrair tanta estima, des del primer dia em vaig sentir estimat i respectat i per això he deixat l’ànima per aquest club. A tots els meus companys, entrenadors, fisioterapeutes, treballadors del club, gràcies per aquests 9 anys, per cuidar-me, per exigir-me i també per plorar amb mi. Avui tanco una etapa important de la meva vida però també sé que una part de mi queda aquí per sempre. Com una vegada vaig dir, no vaig néixer sent del Girona però moriré sent del Girona”.