OK Lliga

Triple ‘Maracanazo’

Hoquei sobre patins. El triplet del Generali Palau és el fruit del caràcter d’un grup que ha guanyat tant la supercopa com la lliga europea i l’OK Lliga a la pista dels amfitrions

El 1950, la selecció de futbol de l’Uruguai va fer plorar l’estadi de Maracanã, ple a vessar amb 200.000 espectadors, en la final del mundial en què el Brasil va rebre la patacada més gran de la seva història esportiva. La gesta uruguaiana es va batejar com a Maracanazo, terme que s’ha extrapolat al llarg del temps per definir els títols assolits per equips al camp del conjunt rival. Hi ha alguna variació. Una de les més sonades i properes va ser la derrota en la final de copa del Madrid al Bernabéu contra el Deportivo quan l’equip blanc va celebrar els cent anys d’història. En aquest cas, es va crear el terme Centenariazo, una barreja ben trobada. El Girona de futbol a Tenerife n’és un altre de ben recent.

El Generali Palau va guanyar la lliga europea i l’OK Lliga al Maria Víctor de Palau-solità i Plegamans el curs passat, rendibilitzant una simbiosi perfecta amb la seva afició, amb tot un poble que vibra amb les seves jugadores de talla internacional. Aquesta temporada, però, les circumstàncies han estat radicalment diferents i, l’equip d’Ivan Sanz, ha celebrat els tres títols i el triomf en les semifinals de la lliga fora de casa, amb ambient advers i serrant les dents.

Tant la lliga europea com l’OK Lliga, curiosament, les ha obtingut a Gijón i contra el Telecable Gijón, un equip de gran tradició i qualitat que llueix a les vitrines cinc copes d’Europa i tres OK Lliga. Eren els dos millors equips de la competició continental i es van trobar en la final, jugada amb gran ambient a l’Adolfo Suárez d’Oviedo (1-2).

Cronològicament, el Palau va guanyar el primer títol de l’exercici, la primera supercopa de sempre, derrotant l’amfitrió, el Cerdanyola Feníe Energía, a Can Xarau per 0-6. Tot seguit va venir l’èxit europeu. En la copa, a Lleida, no va poder frenar la inèrcia del Martinelia Manlleu, que el va superar en els penals.

En la lliga, el Palau va ser tercer en la fase regular i va haver de contrarestar el factor pista contra el Vila-sana, segon i equip revelació amb molta qualitat. Es va classificar en el tercer partit amb un gol d’Aina Florenza en el darrer segon. En la final, de nou amb el factor pista desfavorable, el Palau va tornar a demostrar al pavelló de Mata Jove de Gijón que és el millor equip d’Europa i també el més competitiu, sense por ni complexoes davant de les adversitats i amb jugadores de caràcter, tant les pseudoveteranes –Busquets, Laura Vicente i Puigdueta– com les més joves que s’hi han emmirallat: la superpitxitxi Florenza, Colomer, Fontdeglòria i ara també Blackman, Juan i Gisela Vicente, que pugen amb l’ADN de sèrie.

Recepció a l’ajuntament

La plantilla serà rebuda avui a l’ajuntament de Palau-solità i Plegamans (19 h) i abans farà una rua pels carrers.

LES VÍCTIMES

El Cerdanyola i dos cops el Gijón han patit la voracitat de les d’Ivan Sanz
OK LLIGA
2008/2009 Biesca GIjón
2009/2010 CH Cerdanyola
2010/2011 CP Voltregà
2011/2012 CP Voltregà
2012/2013 CP Voltregà
2013/2014 CP Voltregà
2014/2015 HC Palau
2015/2016 CP Voltregà
2016/2017 Hostelcur Gijón
2017/2018 Hostelcur Gijón
2018/2019 HC Palau
2019/2020 CP Manlleu
2020/2021 Generali Palau
2021/2022 Generali Palau

CONSOLIDADES

L’equip va signar un altre triplet el curs passat: Lliga Catalana, lliga europea i OK Lliga
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)