Sense marge d'error
Premis Laureus. L'acadèmia de l'esport tria l'atleta jamaicà Usain Bolt i la gimnasta nord-americana Simone Biles com els més destacats del 2016
Els retorn als orígens dels Premis Laureus escenificat ahir a la luxosa i glamurosa Montecarlo va confirmar bona part de les travesses i va reconèixer i remarcar el 2016 gloriós dels olímpics Usain Bolt i Simone Biles, protagonistes principals a Rio 2016. L'atleta i la gimnasta van ser els gran triomfadors de la divuitena edició. El campió de fórmula 1 Nico Rosberg va ser reconegut com a millor revelació i el nedador Michael Phelps, en qualitat de millor reaparició. La gala va reivindicar l'esport com a vehicle de cohesió social i eina de pau.
Bolt, l'home més ràpid, va superar amb el seu inabastable esprint un grup de nominats selecte format pels jugadors de bàsquet Stephen Curry i LeBron James, l'atleta Mo Farah, el tennista Andy Murray i el futbolista Cristiano Ronaldo. Els seus tres inapel·lables ors –100 m, 200 m i 4x100– en els Jocs van fer decidir el jurat de 62 exesportistes d'elit. El jamaicà va recollir el seu quart Laureus i iguala Roger Federer. Amb només 19 anys, Biles va desbancar Allyson Felix (atletisme), Angelique Kerber (tennis), Katie Ledecky (natació), Elaine Thompson (atletisme) i Laura Kenny (ciclisme en pista) i va rebre el guardó de mans d'Alberto de Mònaco, el cap d'estat monegasc. Els quatre ors i un bronze la van convertir en una de les grans icones a Rio. Inevitablement, se la compara amb la romanesa Nadia Comaneci, una de les components del jurat, que vaticina que Biles marcarà una època. La nord-americana va apuntalar en el mundial de Glasgow 2015 amb quatre ors i un bronze el regnat que havia iniciat un any abans a Nanning 2014 quan es va penjar quatre ors i una plata.
El premi probablement més cantat, però, era el guardó del retorn de l'any. Sense restar mèrits als altres nominats –Ruth Beitia (atletisme), Juan Martín del Potro (tennis), Fabienne St. Louis (triatló), Nick Skelton (hípica) i Aksel Lund Svindal (esquí alpí)–, l'actuació en els Jocs de Michael Phelps no deixava marge. El nedador més llorejat de totes les èpoques va protagonitzar un retorn daurat als 31 anys: cinc medalles d'or i una de plata. Té una col·lecció mai vista de 28 medalles olímpiques, amb 23 d'or.
Ronaldo, en blanc
La triple candidatura de Cristiano Ronaldo –individual i per equips tant amb el Real Madrid com amb la selecció portuguesa–, va tornar a quedar en blanc com ja li va passar l'any 2105 a Xangai. El millor equip va ser el Chicago Cubs, que van guanyar les sèries mundials de beisbol superant la famosa maledicció de la cabra i recuperant el títol 108 anys després.
Triomf del Barça infantil
L'equip infantil B del Barça va ser el vencedor d'entre sis nominats d'una nova categoria anomenada el moment esportiu que premia l'esportivitat i que s'atorga per votació popular. Els blaugrana van animar i consolar els jugadors de l'Omiya Ardija japonès després de derrotar-los 1-0 en la final de la World Challenge Cup. El tècnic Sergi Milà va recollir el premi –el tercer Laureus per al club–de mans de Carles Puyol, membre del jurat. Milà va recalcar el valor del joc net i els assistents van veure un vídeo en què l'equip va agrair el guardó. Un altre dels moments emotius de la cerimònia va ser el reconeixement a l'equip olímpic de refugiats. “Necessitem menys refugiats i més mans”, va dir l'exatleta kenyana Tegla Loroupe, la padrina de l'equip. De la mateixa manera, es va glossar la figura del mític boxejador Muhammad Alí, mort el 3 de juny.
USAIN BOLT
“Per mi, el més gran és la immortalitat. He treballat sempre per a això”MICHAEL PHELPS
“Potser ha estat el meu millor any. No hi ha millor manera d'acabar la carrera”La catifa vermella solidària del món de l'esport
Els Laureus són una mena de simulació dels Oscar del cinema. L'actor britànic Hugh Grant va ser ahir el presentador de la gala i es va afegir a una llista d'il·lustres mestres de cerimònies, entre els quals destaquen actors de la talla de Bill Murray, Kevin Spacey i Morgan Freeman. A banda de la potència de les imatges d'una gala d'impacte mundial –tot i que, certament, fer-la coincidir de ple amb la Champions no sembla el millor reclam a Europa–, els Laureus fan des de la seva fundació una aposta clarament solidària, amb més de 150 projectes actius en 35 països amb l'esport com a eina social i padrins de luxe. No en va, els premis van néixer l'any 2000 al Principat monegasc apadrinats ni més ni menys que per l'activista i expresident de Sud-àfrica Nelson Mandela. Ubicats a Mònaco entre el 2000 i el 2003, han tingut posteriorment vocació itinerant i s'han escenificat a mig món: Lisboa (2004), Estoril (2005), Barcelona (2006, 2007), San Petersburg (2008), Abu Dabi (2010, 2011), Londres (2012), Rio (2013), Kuala Lumpur (2014), Xangai (2015) i Berlín (2016). El 2009 no hi va haver gala.
