Handbol

FERRAN SOLÉ

MILLOR EXTREM DRET DEL MUNDIAL D’HANDBOL

“La sensació és agredolça”

“Òbviament, estic content de ser en el set ideal i de ser un dels tres màxims golejadors, però la nostra il·lusió era guanyar el campionat”

“Segurament vam fer els tres pitjors partits contra els tres rivals més potents”

He tingut molta eficàcia, però l’èxit també és dels meus companys, de les seves assistències, i del treball en defensa per sortir al contraatac

Enmig del discret paper de la selecció espanyola en el mundial d’Alemanya i Dinamarca –va acabar setena i va obtenir l’última plaça del preolímpic–, Ferran Solé (Sant Quirze del Vallès, 1992) ha brillat amb llum pròpia i, com en l’europeu, ha estat escollit com el millor extrem dret en el set ideal del campionat.

Quines sensacions li han quedat després del mundial?
Una sensació una mica agredolça. Òbviament, estic content pel fet de ser en el set ideal i d’estar entre els tres primers golejadors, però l’objectiu no era aquest. La meva il·lusió i la de tot l’equip era guanyar el campionat. Tots havíem gaudit molt del títol europeu i teníem la il·lusió de repetir en el mundial, tot i ser conscients de la dificultat. Quedar fora de les semifinals i de la lluita per les medalles va ser una desil·lusió important. El somni es va acabar abans del que pensàvem.
Què li ha faltat a la selecció espanyola perquè no repetissin el bon paper de l’europeu?
Són molts factors i tampoc crec que hàgim abaixat el nivell. Estàvem en una part del quadre molt difícil i teníem tres partits contra Croàcia, França i Alemanya, dels quals només dos equips podien continuar endavant. Pel que sigui, segurament els tres partits contra aquests tres equips són els pitjors que hem fet, tot i que en alguns hem tingut bones oportunitats per redreçar-los i acabar guanyant. En definitiva, hi ha sis o set seleccions que estan a un nivell similar i en què qualsevol pot guanyar a qualsevol. L’any passat vam perdre alguns partits i tot i així vam arribar a ser campions d’Europa, i aquesta temporada n’hem perdut alguns, però ens ha faltat sort potser en els moments clau o perquè aquests partits es decantessin de part nostra.
Personalment, sembla clar que li van bé els grans campionats internacionals.
És un escenari molt bo i que m’agrada. L’expectació mediàtica que hi ha en aquests grans campionats suposa una motivació extra i quan tens gent tan bona al costat es nota. Al cap i a la fi, bona part de l’èxit individual depèn de l’equip perquè jugant d’extrem, en una posició finalitzadora, depenc totalment de les assistències dels meus companys i de l’èxit en defensa per poder sortir als contraatacs. Després hi ha part del meu mèrit en el grau d’eficàcia, però una part molt important de l’èxit és també dels meus companys.
Ha anotat 58 gols amb un altíssim 85% d’efectivitat. S’estudia els moviments dels porters abans dels partits?
No, no m’agrada. En tot cas, sí que hi ha alguns porters que conec i penso en partits anteriors que m’hagin anat bé i com ho he fet. Intento ser jo el que porti la iniciativa respecte al porter i que siguin ells els que s’hagin d’adaptar a mi, i no al revés. A vegades hi ha estratègia o intuïció, o una barreja de les dues coses.
Sembla que no hi ha discussió sobre el fet que la selecció de Dinamarca ha estat amb escreix la millor del campionat.
Sens dubte. Tots els partits difícils que han tingut els han guanyat amb solvència, una cosa gens normal en aquests tipus de campionats. En la nostra part del quadre, per exemple, tots els partits han estat molt igualats. Dinamarca, en canvi, ha aconseguit en tots els partits molts gols de diferència. Els seus jugadors estan entre els millors del món i en aquest campionat ha coincidit que tots hi han arribat en molt bona forma, i quan et trobes en aquesta situació guanyar-los és pràcticament impossible.
El 2016 va ser un dels afortunats que van jugar la final a quatre de la copa EHF amb el Granollers, a Nantes. Troba a faltar jugar la competició europea?
Sí, perquè en guardo molt bon record. En un futur m’agradaria tornar-la a jugar, però ara amb el Tolosa ho tenim complicat.
De fet, ocupen la desena posició. No s’esperaven estar més amunt?
Hem tingut una part final de la primera volta molt difícil. La posició que tenim no reflecteix el nivell de l’equip. Tots tenim ganes de canviar-ho i estem convençuts que la segona volta serà molt diferent.
Aquesta és la seva tercera temporada en la lliga francesa. Satisfet de l’experiència?
Al seu moment va ser una decisió necessària perquè a Granollers havia tocat sostre i havia de sortir de la zona de confort i provar l’experiència en una lliga més competitiva. A França m’ha anat molt bé i m’ha obert les portes de la selecció espanyola, cosa que ha estat molt important per a mi i per a l’evolució de la meva carrera.
El 2020 acaba el contracte amb el Tolosa. Amb les seves últimes actuacions en l’europeu i el mundial, li deuen haver sortit pretendents per totes bandes.
De moment, encara no hi ha res fet i encara queda molt temps. Ja ho veurem. En principi, seguiré a Tolosa la temporada vinent i després ja ho veurem.
Alguna preferència, d’equip o campionat?
M’agradaria anar a algun equip més competitiu i jugar la lliga de campions, però ja es veurà. Encara soc jove i em queden molts anys de carrera, i si ha de ser més tard, doncs serà més tard. Tampoc tinc pressa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)