El pas al costat de Joan Comas
Handbol. El segon porter del Bordils, en els sis anys a plata, jugarà en el filial per no tallar la progressió als joves
L’Handbol Bordils comença demà els entrenaments del que serà el setè curs en plata del conjunt del Blanc i Verd. El club va facilitar la relació de la plantilla, ahir, amb tres porters: Jordi González, Adrià Batlle i David Mach. “Se li ha d’aplaudir el gest. Agafarà el rol de capità en el segon equip, no viatjarà tant... Li hauria agradat seguir en el primer, però entén la situació”, explica Pau Campos, que, després de dos anys, torna a agafar les regnes del conjunt que va dirigir vuit temporades entre la primera estatal i la divisió d’honor plata, a què va accedir en la seva tercera fase d’ascens seguida. El tècnic seguirà disposant de Joan Comas (Bordils, 1989) en els entrenaments i, en cas de lesió de llarga durada, el Bordils el donaria d’alta en la plantilla.
“Adrià Batlle no tenia clar la continuïtat en el segon equip i necessitàvem quatre porters per al primer equip i el segon. Valorant la situació, vam decidir que jo passés al segon i que ell pogués ser del primer amb fitxa de plata”, diu el porter, que qualifica d’interessant el seu rol en el seu nou equip: “Seré el jugador veterà i amb experiència en un equip molt jove.” “Ho vam parlar totes les parts i vaig acceptar. En Pau acceptava que em quedés en el primer equip si en tenia moltes ganes. Però també tinc 30 anys, en fa sis que soc a plata i és una categoria dura, tant físicament com psicològica. I m’agradava la idea que un altre porter, del club i de Bordils de tota la vida, pogués gaudir l’experiència”, argumenta el porter, que ha viscut a l’ombra de Jordi González.
La dècada prodigiosa
Comas ja estava en la plantilla que el 2011 va disputar la fase d’ascens a plata, a Girona, en què el Bordils va ser l’únic a quedar fora –el Sarrià va renunciar a l’ascens després. Comas va viure en primera persona tres de les quatre fases d’ascens a plata que va disputar el Bordils. De la que en guarda més bon record, és clar, és la del 2013 a Sòria, la tercera seguida i que va acabar amb l’ascens: “Aquell any, vaig jugar bastant i, durant la temporada, amb en Jordi fèiem un partit ell i un jo. Ho vam mantenir el primer any en plata, al principi i tal com havíem quedat amb en Pau”, explica, sobre una trajectòria marcada per la presència de González en l’equip. “Una de les coses que m’ha fet prendre la decisió és que fa força anys que jugo poc i, ara que no sé quan plegaré però cada vegada ho veig més a prop, m’agrada la idea d’estar uns anys jugant minuts”, diu.
“Hem viscut molts moments, des de Sòria que pugem fins als primers desplaçaments; la primera temporada, ho vius tot molt intensament. Els partits de casa, amb l’afició i el pavelló ple a vessar. I els desplaçaments que estàs tot el cap de setmana fora. Ets més jove i ho vius tot amb més passió”, sintetitza sobre els sis anys en la categoria, de què es queda també amb les actuacions puntuals, decisives, que ha anat protagonitzant cada temporada.
PAU CAMPOS
“Se li ha d’aplaudir el gest. Li hauria agradat seguir, però entén la situació”JOAN COMAS
“M’agrada que un altre porter de Bordils de tota la vida pugui gaudir l’experiència”“No és fàcil canviar els qui t’han mantingut l’equip”
“És clar que el club té una feinada: jubilar-nos”, sentencia Comas, sobre el relleu generacional. De l’equip que va pujar, sense ell ni Marc Combis, retirat aquest estiu, quedaran Jordi González, Joan Vilanova, David Masó, Ignasi Moreno, Marc Prat, Xicu Reixach, Marc Canyigueral, Esteve Ferrer i David Masmiquel. Els tres últims van tornar l’estiu passat, després de tres temporades en l’Asobal (Canyi) i dos a França (Ferrer). “La porteria era la posició més fàcil, perquè hi ha dos porters joves que ho poden assumir. Però de pivot hi ha Jairo Montes i, quan plegui, Masmi, que és el més veterà de l’equip, i en falta un altre. El tres defensiu també és preocupant, perquè hi ha Vilanova i Masó, però teníem Pou i ha marxat al Banyoles”, exposa el porter, que hi insisteix: “És una feina molt gran per al club i, ara mateix, poques posicions estan cobertes.” “Si tots els qui tenim 30 anys o més pleguem, no és segura la continuïtat. S’ha de fer gradualment”, avisa.
Publicat a
Notícies
Dimarts,16 abril 2024