El títol de copa conquerit de manera tan brillant com treballada diumenge pel Barça de futbol sala al Martín Carpena de Màlaga reafirma el seu projecte i el confirma com un equip hegemònic en l’àmbit estatal, cada cop més enfortit per recuperar el ceptre europeu a Minsk els dies 23 i 24 d’abril. El grup d’Andreu Plaza ha guanyat les últimes cinc competicions estatals jugades des del curs passat –la lliga, dues copes d’Espanya, la copa del Rei i la supercopa, el primer títol d’aquest curs– amb una amplitud de plantilla que li ha permès minimitzar els danys col·laterals. Qualsevol altre equip hauria sucumbit a la baixa de Ferrão, el millor pivot del món i generador de joc per excel·lència en el futbol sala actual. O a la lesió d’Esquerdinha, un altre primera espasa. A més, el capità i buc insígnia Sergio Lozano es va lesionar tot just iniciar el segon temps del partit de quarts contra l’Osasuna Magna.

Andreu Plaza ha gestionat bé els seus recursos i ha sabut apostar per reinvencions si ha calgut, donant minuts a homes que no havien tingut oportunitats. El català Roger, per exemple, no va jugar en els dos primers partits i, en canvi, va ser vital en la final amb la seva espurna. El tècnic va elogiar la seva aportació i també va destacar Mario Rivillos –que va celebrar la seva cinquena copa d’Espanya–, un altre jugador que també va ser clau en la rotació d’un bloc homogeni que va saber arromangar-se quan perdia tant contra El Pozo en les semifinals com contra el Valdepeñas en la final. Físicament, el Barça va donar una lliçó i va superar aquests dos rivals amb un segon temps intens i una pressió asfixiant a partir de l’actitud i d’un bon repartiment de minuts. Els jugadors de més pes van estirar el carro, amb Adolfo golejador amb tres dianes –una en cada partit– i clau en la defensa contra l’atac de cinc, o Dyego i Marcenio trobant sempre solucions amb intel·ligència. Boyis i Aicardo van ser baluards en defensa i també van marcar en la final, Daniel va fer un gol clau en la semifinal, Arthur va treballar i Ximbinha va jugar una gran copa oxigenant la construcció, cobrint bé la pilota i amb una gran habilitat per escapar-se dels contraris. Juanjo va ser el millor del campionat.