Primoz Roglic continua buscant en la Vuelta els seus propis límits. En la 10a etapa una caiguda li va provocar un ensurt monumental. “Sense risc no hi ha glòria”, va dir després d’anar per terra. Ahir va tornar a viure en la fina línia que separa l’èxit de la frustració. L’eslovè va enganxar-se a la roda d’Egan Bernal, en una maniobra gairebé suïcida, a 60 km de la meta, en les rampes més exigents de la Collada Llomena. Roglic tenia tot l’equip al costat i quilòmetres de sobres per perseguir el colombià fins a la llunyana meta dels llegendaris Lagos de Covadonga, però no va esperar ningú. El premi: victòria d’etapa, el lideratge i la sentència de la Vuelta.

Amb pluja, la carretera xopa i fulles a l’asfalt Bernal i Roglic van creuar el port amb gairebé un minut d’avantatge i van protagonitzar un descens en què cada revolt semblava una trampa mortal. De fet, van anar per terra el noruec Eiking, líder fins ahir, Vlasov i Verona, entre d’altres. El colombià i l’eslovè, en canvi, van arriscar més que ningú i van augmentar la diferència a més de dos minuts mentre els equips, rere seu, intentaven organitzar-se per evitar una hecatombe. El Bahrein, amb Poels, Mäder i Haig, va acabar salvant la papereta als més conservadors, sobretot Mas i López (Movistar), que es van quedar sense companys en una persecució magnífica.

La pujada als Lagos, amb els corredors amb la cara desfigurada per l’esforç, es va fer eterna. L’etapa no havia tingut ni un centímetre de descans. No es va conformar cap escapada que tingués un mínim de llibertat i la primera de les dues pujades la Collada Llomena es va fer a un ritme trepidant amb atacs, entre d’altres, de David de la Cruz i Mikel Landa, condemnats al fracàs per l’ambició de Bernal, que va obligar els seus companys a mantenir sempre una marxa angoixant per a tothom.