Ciclisme

MARC BRUSTENGA

CORREDOR DEL TREK-SEGAFREDO LES DUES PROPERES TEMPORADES

“No podia dir que no”

“Dedicar-me al ciclisme de manera professional és un somni que he pogut aconseguir”

“La qüestió és aprendre dels mals moments perquè n’aprendràs molt més que dels bons”

Fins que no vaig aconseguir arribar a un nivell molt bo no creia que pogués dedicar-me al que m’agrada

Marc Brustenga (Santa Eulàlia de Ronçana, 1999) correrà amb el Trek-Segafredo el 2022 i el 2023. S’hi va concentrar fa uns dies a Itàlia per primer cop, després d’un any al filial del Caja Rural i tres a La Pomme Marseille. Guanyador de cinc curses el 2021 i quatre anys seguits campió de Catalunya, les dues últimes temporades estava becat al Centre de Tecnificació de Banyoles.

Com va anar el fitxatge?
T’arriba la informació dels representants i al final tries què vols fer. I va ser així. Em van dir que l’equip hi estava interessat i era una oferta a la qual no podia dir que no. Ara ho he de gaudir.
Markel Irizar és l’home del Trek amb qui va parlar abans de signar el contracte. El coneixia d’abans?
No, va ser tot des que em van dir que hi estaven interessats; llavors sí que vaig començar a tenir-hi contacte. Em va explicar com funciona l’equip i poca cosa més. Un cop tancat el fitxatge sí que hi he tingut més contacte. Pel que s’ha dit, fa l’efecte que n’hi tenia d’abans, però va començar amb l’interès.
Què n’esperen, de vostè?
Els fitxatges que han fet aquest any som quatre joves que tenim la mateixa edat. El futur de l’equip és ser més forts a les clàssiques.
La París-Roubaix és la seva cursa predilecta. Creu que l’hi podrem veure l’any que ve ja?
Com més es va acostant, més ganes en tinc. És un somni, igual que dedicar-me al ciclisme de manera professional, que ara l’he pogut aconseguir. I un altre és participar en la París-Roubaix, els monuments o qualsevol gran volta. Són les curses que has vist des de petit per la televisió des del sofà. Córrer la París-Roubaix i poder-la guanyar. Però quan dic que no ho acabo d’assimilar és això, pensar que l’any que ve hi ha la possibilitat que hi sigui... Fa uns dies la mirava des del sofà, és una cosa que gaudeixo i la ment s’hi ha d’anar acostumant.
Forma part d’una generació que irromp fort, des que surt Remco Evenepoel i ho guanya tot. Els grans equips fitxen corredors cada cop més joves. Això els comporta pressió afegida?
Gens ni mica, jo he fet els quatre anys de sub-23, que hi ha molta gent que no n’ha fet ni un. I feia l’efecte que ja era gran, molta gent ho deia. Però cada corredor i cada persona necessita el seu temps per evolucionar i jo he fet els quatre anys i m’ha anat perfecte. Crec que si hagués fet el pas a professional abans no hauria estat preparat i que ara ho estic més que fa dos anys; no sé si és quan millor estic però sí que estic content pel moment en què faig el salt. Estaré competint al màxim nivell, amb 22 anys, i fa respecte per saber si tinc el nivell de l’equip.
Parla de somni complert, fent el pas. En quin moment se’n va adonar, que ho aconseguiria?
Soc molt sincer i potser molta gent no s’ho creurà, però jo fins l’any passat no veia que possiblement em podria dedicar al ciclisme de manera professional. Tens somnis i molta il·lusió, però fins que no vaig aconseguir arribar a un nivell molt bo no creia que pogués dedicar-me al que m’agrada.
Vostè va marxar a córrer a França, en lloc d’anar al País Basc com la majoria. Li devia servir.
Sí, pel tipus de ciclista que soc agraeixo haver marxat fa quatre anys. Ho vaig passar malament, però en vaig aprendre molt i he evolucionat molt gràcies al nivell que hi ha allà. Estic molt content d’haver-hi anat, fer les coses bé i aprendre’n.
Amb 18 anys i sense parlar francès... Això és supervivència!
És el que et dic, el primer any, bé no ho vaig passar. Hi ha moments en què et planteges certes coses i també sobre el ciclisme, si realment val la pena o si tens el nivell per dedicar-te a això. Al final, amb l’ajuda dels que tens al teu costat, com familiars i entrenador, amics..., segueixes i ho pots capgirar, perquè sembla que si ets de primer any i no pots guanyar ja no t’hi podràs dedicar. I jo llavors no acabava cap cursa fins a mitja temporada. El segon les acabava i mira ara, no vull que soni malament però tinc un contracte amb un equip del World Tour. La qüestió és creure-hi i lluitar, sobretot superar els mals moments i aprendre’n molt perquè dels dolents n’aprendràs molt més que dels bons.
És el primer corredor que surt del Centre de Tecnificació de Banyoles de la federació catalana. Com ha anat l’experiència? És una aposta que altres països com Eslovènia van fer fa temps.
La iniciativa està molt bé i l’ajuda és molt bona, però sí que potser és veritat que quan mires altres països anem un punt per sota. Però tot s’agraeix i és per intentar millorar el nostre rendiment, també amb el conveni de la Universitat de Girona.
Quin moment creu que pot ser el seu aparador per al públic, la Volta? Està preparat per a aquest salt a la popularitat?
Per a mi seria un somni, és la cursa que has viscut des de petit i la que has vist des de més a prop. És la de casa i córrer a prop de casa i les curses per on t’entrenes... Però al final vas per tot Catalunya, que ja has corregut per tots els llocs des de petit, i tant de bo vulguin que vingui i ho faci el millor possible.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)