RICARD PLANIOL
ENTRENADOR I COREÒGRAF DEL CPA OLOT, 14 COPS CAMPIÓ DEL MÓN DE GRUPS DE XOU GRANS
“Vam apostar per la carta més forta”
“Valia la pena fer l’esforç en el mundial i posar la coreografia on es mereixia”
“L’evolució és gran, però costa mantenir l’equip”
L’avalen catorze títols mundials al capdavant del CPA Olot, el darrer el cap de setmana passat a Ibagué (Colòmbia), probablement en la temporada més complicada del club garrotxí, sorprenentment tercer en el campionat d’Espanya i exclòs de l’europeu. El mal resultat, amb diverses caigudes, va esperonar el grup olotí i la coreografia No em vinguis amb cuentus va enlluernar. L’Olot, a més, va recuperar el títol que no havia pogut conquerir el 2022 en els World Skate Games de l’Argentina, una plata polèmica.
El catorzè fa justícia després del que va passar l’any passat?
Cada temporada és diferent i no hem de fer judicis a part. De vegades podem estar més d’acord i menys d’acord. El 2022 vam guanyar totes les competicions i ens vam trobar amb el públic a favor de l’Argentina, cridant fins i tot quan nosaltres esperaràvem la puntuació, i tot semblava preparat expressament. Vam tenir una errada i ho vam pagar a un preu una mica car. Aquest any ha sigut diferent. Vam començar molt bé en el campionat gironí, però vam tenir una davallada a partir del de Catalunya, i en el d’Espanya vam perdre la possibilitat de ser en l’europeu, fet que ens va passar per primer cop. Vam haver de triar entre l’europeu i el mundial, vam apostar per la carta més forta i ha sortit bé. A còpia de constància, hem fet possible el que semblava que no ho era.
L’or comença quan es queden fora de l’europeu?
Sí. Totalment. Havíem d’intentar posar aquesta coreografia on es mereixia i fer l’esforç econòmic, i ha pagat la pena.
Només sis equips a Ibagué.
Des de la covid és un problema mantenir un equip de 24 patinadors, i també influeix que hi ha hagut tres mundials seguits fora d’Europa. En grups petits hi ha un nombre menor de patinadors i és més viable.
I sense el campió del 2022.
Hem estat amb contacte amb el tècnic del Millennium Jorge Menicelli i ja m’havia dit que el projecte pel 2023 estava en stand-by. És un esport que requereix temps i constància.
És un reflex de la societat...
Passa en tot, costa que la gent s’esforci, tothom busca resultats immediats. I això requereix una dedicació molt alta. Ara costa més mantenir més anys un equip. El jovent s’enlluerna amb coses molt ràpidament.
Està saturat quan acaba una temporada i du a la motxilla catorze títols mundials?
Tinc sensacions de tots colors. Ara ho estic gaudint moltíssim. M’agrada sentir aquesta sensació uns dies i, a la vegada, sé que puc tancar aquesta carpeta de manera bonica i començar a centrar-me en el 2024.
La nova carpeta ja està oberta?
Sí. Ja hi hem començat a treballar. Abans del mundial ja ens hi vam posar. M’agrada planificar amb molta antelació les coses.
Ha estat l’any més dur?
Entre els més durs, com el 2008 i el 2019, per exemple. És el que té l’esport. T’ho jugues tot en cinc minuts i la sort influeix.
Crea una coreografia a partir d’una cançó, d’una idea, d’uns moviments o depèn de l’any?
No hi ha una fórmula exacta. Normalment el primer que engego és la música i la idea, i després ve la part coreogràfica.
Han evolucionat molt els xous.
L’evolució ha estat espectacular i des de la instauració del Rollart, encara més. Abans hi havia marge per a les errades, i ara arrisquem moltíssim per mantenir el lideratge, i si cometem errades ens penalitzen molt. També ha pujat el nivell de les coreografies i dels patinadors.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dissabte,27 abril 2024