“La candidatura als Jocs és un projecte de país”
Òscar Cruz creu que la precandidatura olímpica pot projectar el Pirineu català al món
El nou president de la FCEH vol prioritzar la formació dels esportistes per pujar el seu nivell
Òscar Cruz va donar la sorpresa en les eleccions del juny passat a la presidència de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern. El seu equip i ell van guanyar amb 35 vots i van posar fi al mandat de catorze anys del president anterior, Ramon Carreras. En dos mesos començarà la seva primera temporada hivernal com a president. Abans, però, repassa els projectes que vol endegar en la federació i explica com millorar la tecnificació dels esportistes. Però, sobretot, valora la precandidatura que Barcelona i el Pirineu català volen presentar als Jocs Olímpics d'hivern del 2022. Aquesta, per la gran repercussió que suposaria, serà una de les principals línies de treball que haurà d'afrontar durant la seva legislatura.
Com han anat els tres primers mesos a la presidència?
De moment hem creat vicepresidències i comitès molt autònoms, perquè cadascú pugui tirar endavant els seus projectes. Un d'ells és el de rebaixar l'edat permesa per entrar als centres de tecnificació. Aquest hivern ja podran entrar-hi els de l'any 1996, així podem començar a tecnificar els esportistes abans.
Veurem més canvis aquest hivern?
Estem creant l'extranet, una eina que serà molt útil per als clubs quant a tràmits de llicències, inscripcions a curses... També volem fer un calendari més acurat. Segurament no hi haurà tantes curses, perquè creiem que els nois s'entrenen poc i corren massa curses per una temporada tan curta com la nostra. Hem d'aprofitar el màxim de dies per perfeccionar-los tècnicament.
Quins altres projectes tenen entre mans?
Volem presentar un pla de viabilitat que ens permeti sanejar econòmicament la federació en un termini de tres o quatre anys i que els recursos propis que generem serveixin per fer anar les estructures i perquè els recursos externs que ens puguin arribar es dediquin exclusivament a l'esport.
Com defensaria davant els escèptics la precandidatura de Barcelona i el Pirineu català per als Jocs del 2022?
La delegació espanyola a Seül va guanyar quatre medalles olímpiques. Al cap de quatre anys, a Barcelona, se'n van guanyar 22. Va ser l'excusa perfecta perquè tots els esports d'estiu a Espanya i Catalunya fessin un salt qualitatiu sota el paraigua de Barcelona 92. Si aquesta candidatura tira endavant podem obtenir recursos de les administracions públiques i les empreses privades per apujar el nivell dels esportistes i arribar allà on ens correspon. És l'excusa ideal.
Però, en el context de crisi econòmica actual, és el millor moment per plantejar un projecte com aquest?
Aquest és un projecte de país, no només esportiu. L'excusa és l'esport, però al darrere hi ha la possibilitat de vertebrar el país. Això significa una millora d'equipaments i infraestructures, inversions diverses, creació de llocs de treball... I també que la imatge dels Pirineus es vinculi a la marca Barcelona i es projecti al món. Què era Barcelona abans del 1992 i què és ara? El mateix ha de passar amb el Pirineu. Evidentment les circumstàncies són complicades, però no ens podem arronsar. Hem de ser imaginatius i cal tenir il·lusió i força per tirar endavant aquest projecte. I si no s'aconsegueix ens haurem assegut moltes persones pensant en la projecció tant dels esports d'hivern com de les comarques pirinenques, que mereixen que hi pensem.
Tenen el suport de Madrid?
El president del COE, Alejandro Blanco, és qui encapçala la candidatura de Madrid als Jocs del 2020. Això ja ho diu tot. Lícitament creuen que ells mereixen tots els esforços de l'Estat espanyol. Però jo em pregunto: per què no podem anar junts Madrid i Barcelona? El Brasil tindrà en poc temps de diferència els dos esdeveniments esportius més importants del món [mundial de futbol i Jocs Olímpics]. Qui s'ho podia creure? Per què no es pot apostar per les dues precandidatures?
Està dient que s'obliden de Barcelona 2022?
Només són sensacions. No en tenim proves. Però hem d'intentar canviar aquesta sintonia perquè estic convençut que podem anar de bracet.
Les últimes setmanes han rebut la visita de comissaris de la FIS per mirar possibles localitzacions. Com ha anat?
Van inspeccionar la zona on podrien anar els circuits de fons i biatló i els trampolins de salts d'esquí. Es van quedar impressionats per la compactació de tot el projecte. En un radi molt petit es farien totes les proves, cosa que no s'ha aconseguit mai.
Justament aquesta centralització genera recels d'algunes zones que se senten excloses del projecte.
El projecte serà transpirinenc. Potser on no hi hagi proves l'excusa dels Jocs ens permetrà crear uns estadis permanents, centres d'alt rendiment i altres serveis que ara no tenim. És evident que no poden haver-hi proves de Portbou a la Vall d'Aran. El COI demana una centralització, però tenim clar que és un projecte transversal.
Per aspirar als Jocs caldrà continuar promovent competicions d'alt nivell al Pirineu.
Aquest hivern ja hi haurà tres proves de la copa del món a Catalunya: de surf de neu i d'esquí de discapacitats [Molina] i de telemarc [Gran Pallars]. I aquesta setmana tinc previst assistir a la reunió de tardor de la Federació Internacional d'Esquí (FIS) per parlar amb els comitès de les diverses modalitats.
Demanaran una altra prova de la copa del món d'esquí alpí?
En vam tenir una el 2008 a la Molina i tothom, esquiadors, mitjans de comunicació i FIS, en va quedar molt content. Però hi ha un problema de dates. La copa del món té unes curses clàssiques que són inamovibles, com les de Val d'Isère, Kitzbuehel, Bormio i Soelden. La resta de països sense tanta tradició hem de jugar amb el petit calendari que queda. I cada cop hi ha més països que volen una copa del món. Ens hem de posar a la cua, però estic segur que no trigarem gaire a tenir una altra copa del món a Catalunya.
Preveuen impulsar els centres de tecnificació?
S'està a punt de signar amb el CSD i la SGE que reconeguin com a centre de tecnificació nacional el que tenim a la Vall d'Aran. Seria el primer a Catalunya i no volem que sigui l'últim. No ens aturarem, perquè creiem en el projecte olímpic. Tiri o no endavant la precandidatura catalana, Catalunya ha de tenir una representació olímpica del més alt nivell. I per tenir-la el 2022 hem de començar a treballar ara.
Què s'ha de fer per evitar la retirada prematura d'esquiadors decebuts com Mireia Clemente i Guillem Capdevila?
Cal estar al costat d'ells. En la nostra junta, Susanna Navarro, que és la mare de Ferran Terra, té la tasca d'estar pendent de tots els esportistes catalans de l'equip espanyol. Ha d'estar alerta per detectar si un esportista té un problema. Llavors ens advertirà de la situació i nosaltres ja tenim capacitat per fer sonar les alarmes a temps per resoldre els problemes.
Pensen integrar l'esquí de muntanya?
La setmana passada vaig parlar amb el president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), Jordi Merino. Ni ell va tancar aquesta possibilitat ni jo tampoc. Aquest esport abans era de pur lleure i ara cada cop és més competitiu i està més introduït en els clubs d'esquí. Entenem que la competició té una cabuda més fàcil en la nostra federació. I més si, com sembla, es fan moviments per fer aquest esport olímpic. La nostra intenció és anar de bracet amb la federació de muntanya.
