A l'estat dels cinc milions d'aturats, uns guinyols (altrament dit marionetes) són els reis. És evident que ni tan sols la crisi del segle ha atenuat l'adulació que senten els espanyols per noms com ara Rafa Nadal, Iker Casillas, Pau Gasol i Alberto Contador. De fet, sembla que els acudits del Canal + francès han provocat la primera crisi diplomàtica entre els dos estats des de l'enfrontament agrícola i pesquer dels anys vuitanta. La reacció popular espanyola ha estat airada, certament, però el que més ha desconcertat França i els observadors internacionals (els més neutrals) és que el govern espanyol hagi enviat, a través del seu Ministeri d'Afers Exteriors, una queixa oficial al ministre d'Esports francès, David Douillet, que encara es deu està preguntant si a algú li falta un bull.

La bogeria sobre les marionetes va començar el dilluns, tot just després de saber-se que Alberto Contador havia estat sancionat amb dos anys de suspensió per un positiu per clenbuterol en el Tour del 2010. Tot i que ni en la Unió Ciclista Internacional (UCI), ni en el Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS), ni en l'Agència Mundial Antidopatge (AMA) cap francès hi té un paper rellevant, en l'imaginari popular espanyol més primitiu fa temps que hi ha instal·lada la idea, alimentada des d'alguns mitjans de comunicació, de la conxorxa francesa contra l'esport espanyol.

La prova final que confirmaria la tesi de la conspiració francesa arribaria el dilluns al vespre quan l'ara famosíssim programa dels guinyols francesos es va atrevir a fer befa de Rafa Nadal (el sancta sanctorum dels fidels a la causa). En el gag, el tennista pixava en un dipòsit de benzina i el cotxe sortia disparat amb el nou combustible. La broma va ser considerada a Espanya directament un atac a l'honor i una mostra d'enveja intolerable per part de l'estat veí.

Com en els bons programes satírics i irònics amb la realitat (com el Crackòvia i el Polònia catalans) aquells que es queixen públicament s'exposen al risc de rebre encara més fort. Dit i fet. Durant tota la setmana els gags que ironitzaven la relació dels èxits espanyols amb el dopatge van continuar amb actuacions estel·lars dels mateixos Nadal i Contador amb Iker Casillas i Pau Gasol com a convidats. Aquest últim, sense ni tan sols haver vist el programa, es va atrevir a escriure abans-d'ahir un extens article al diari Marca titulat “Admiració i enveja” en què refregia tots els tòpics que hi ha a Espanya sobre aquest afer: “Em costa entendre per què a França volen atacar esportistes de primer nivell i sempre d'un determinat país, el meu. No trobo explicació per què no es fixin en uns altres i només en els espanyols. Bé sí, és que generalment estem sent els millors.”

Les paraules més reaccionàries, amb tot, van arribar del món de la política, tant de l'espectre del PSOE com del PP. El secretari general dels socialistes, Alfredo Pérez Rubalcaba, va manifestar que els gags del canal francès s'havien de denunciar. El ministre de Cultura i Esports, José Ignacio Wert, encara va anar més enllà amb una frase contundent: “Els vídeos són intolerables, un atac xenòfob a Espanya en tota regla.”