Pol Amat, incombustible jugador d'hoquei sobre herba, conegut per tothom que és seguidor del món de l'esport, s'ha convertit en etern en disputar el partit número 300 amb la selecció espanyola d'hoquei contra Sud-àfrica, efemèride que curiosament va complir enfrontant-se amb el combinat contra el qual va debutar amb tan sols 18 anys.

El que va ser considerat millor jugador del món l'any 2008, va néixer el 1978 a Terrassa, bressol de l'hoquei català i mundial. Nét d'un dels fundadors del Club Egara i fill d'un famós jugador d'hoquei, va començar a manejar l'estic a l'edat de cinc anys, al Club Egara, com no podia ser d'una altra manera. La seva etapa allà va durar fins al 2001, quan després de guanyar sis lligues, quatre copes del Rei i d'haver-se fet un lloc i triomfat a la selecció espanyola –amb una plata a Atlanta, i un subcampionat mundial a Utrecht– va decidir abandonar la disciplina del club de la seva vida, tot i que les dues parts tenien clar que no era un adéu, sinó que era un fins aviat.

L'estiu del 2001, Pol Amat va fer un salt de qualitat en la seva carrera esportiva i va fitxar pel Real Club de Polo amb l'objectiu de guanyar la copa d'Europa, que va complir la temporada 2003/04. El jugador terrassenc també va guanyar dues lligues i una copa abans de marxar a Holanda, a jugar una temporada a la capital amb el Club Amsterdam. L'estiu del 2005 va ser doblement especial per al jugador. A banda de marxar a l'estranger i allunyar-se de casa seva i els seus va aconseguir un dels seus majors èxits amb el combinat estatal: quedar campió d'Europa a Leipzig.

Després de jugar un any a fora, va tornar a Catalunya per defensar, una altra vegada, la samarreta del RC de Polo dues temporades més, en què es va alçar amb el doblet (lliga i copa), en l'última. Un cop arribats a aquest punt, el jugador va decidir tornar a casa i jugar amb el Club Egara, en el qual milita actualment, i amb el qual va guanyar la copa el 2009. Internacionalment, l'últim gran triomf de Pol Amat i la resta de components del combinat estatal va ser l'obtenció de la preuada medalla olímpica. Com el 1996, va ser una plata. Pol Amat ja és un mite de l'hoquei, ja és etern en la selecció espanyola, i amb un palmarès més que envejable, el terrassenc
seguirà fent història amb l'estic a les mans.