Aigua en ebullició
Rècords del món de 100 papallona i 100 braça
Dia de glòria per a França, amb el triomf contra els EUA de Phelphs i Lochte en el relleu i l'or de Muffat en 400 m lliures
Wildeboer, eliminat en semifinals dels 100 m esquena
El Centre Aquàtic continua acaparant l'atenció i els titulars en la segona jornada de competició dels Jocs Olímpics de Londres. Dos nous rècords mundials, a càrrec de la nord-americana Dana Vollmer, que es va convertir en la primera dona que ha trencat la barrera dels 56 segons en 100 m papallona (55.98), i el sud-africà Cameron Van der Burgh en els 100 m braça (58.46), que van brillar amb lluny pròpia en la sessió de tarda. Però la jornada va donar molt més de si. Michael Phelps, el gran derrotat dissabte, va tornar a pujar a un podi olímpic per dissetena vegada en la seva carrera, però ho va fer en els relleus i en el segon graó dels 4x100 m lliures. Franca, amb un emocionant esprint final, va venjar la derrota de fa quatre anys a Pequín.
La sessió ja va començar de la manera més explosiva possible amb la plusmarca mundial de Dana Vollmer, que en les sèries del matí ja havia apuntat les seves possibilitats amb un registre de 56.25, que aleshores suposava un nou rècord olímpic. L'anterior millor registre de 100 m papallona era en poder de la sueca Sarah Sjostrom (56.06), des del mundial del 2009. A Londres, la xinesa Lu Ying va quedar a gairebé un segon de diferència (56.87).
Van der Burgh, en els 100 m braça, també es va encarregar d'esborrar de la llista de rècords un registre de l'època del poliuretà, el campionat del món de Roma. El sud-africà va rebaixar de 12 centèsimes l'antiga plusmarca de l'australià Brenton Rickard. Van completar el podi de Londres el també australià Christian Sprenger i el nord-americà Brendan Hansen.
Esprint emocionant
En la cloenda de la jornada, Franca va cantar una de les victòries més sonades al davant del conjunt nord-americà dels 4x100 m lliures, amb Amaury Leveaux, Fabien Gilot, Clement Lefert i Yannick Agner. Els Estats Units van fer una aposta arriscada: al matí havien estat derrotats pel relleu australià i per la final van canviar els quatre nedadors i van convocar Ryan Lochte al davant d'un dels seus especialistes. La idea no va donar resultat i en l'última posta Agnel va guanyar la partida al campió olímpic dels 400 m estils. En tot cas, la prova va servir perquè Phelps sigui una mica més a prop del rècord de medalles olímpiques de la gimnasta russa Larissa Latinina. Ara només li falta una per igualar-la. En la pugna per la tercera placa el premi va ser per a Rússia, que va deixar fora de les places d'honor la vigent campiona mundial, el quartet d'Austràlia.
La delegació francesa encara va tenir un altre motiu d'alegria en els 400 m lliures femenins, amb Camille Muffat, que va conquerir l'or i un nou rècord olímpic amb un registre de 4:01.45. La gran esperança local i defensora del títol, Rebecca Adlington, que ja havia passat a la final amb la pitjor marca –nedava pel carrer 8–, encara va poder salvar la medalla de bronze, al darrere de la nord-americana Allison Schmitt.
Aschwin Wildeboer es queda en les semifinals
El sabadellenc Aschwin Wildeboer no es va poder classificar per a la seva segona final en uns Jocs en quedar eliminat en les semifinals dels 100 m esquena, i no podrà repetir el setè lloc de Pequín. El nedador del CN Sabadell va ser setè en la seva sèrie, dotzè del total amb un registre de 53.99. Els primers 50 metres van ser bons (25.89) i es va situar tercer, però no va girar bé i els darrers 50 van anar malament (28.10). Al final de la prova Wildeboer va explicar: “Estic decebut per la marca i el resultat però no per com he afrontat la prova”, i va dir que va arribar a Londres amb bones expectatives. El sabadellenc va explicar també que el mundial del proper any a Barcelona serà probablement la seva última gran competició. “Són a casa i molt probablement serà l'última competició d'alt nivell entrenant al cent per cent. És clar que han de sortir bé sí o sí”, va assegurar.
Mireia Belmonte ho vol nedar tot i no descarta cap prova
Al marge de Wildeboer, la resta de catalans que van competir en la sessió matinal van caure eliminats. Hi havia interès per veure la resposta de Mireia Belmonte en els 400 m lliures després del vuitè lloc en la final dels 400 m estils de diumenge. La badalonina es va classificar en la tretzena posició de la general, a 2.48 de les places que donaven l'accés a la final. Amb tot, la nedadora del CN Sabadell no es va mostrar del tot descontenta de la seva actuació: “M'he trobat bastant bé nedant. Ahir [dissabte] va ser un dia complicat perquè me'n vaig anar a dormir a les dotze després de passar el control antidopatge, però són coses que passen. La competició és així, quan hi ha controls tot s'allarga molt més.” Amb tot, Belmonte no ho va voler fer servir d'excusa i tampoc no pensa descartar cap prova del seu programa. “Com més possibilitats tingui de nedar, millor”, va considerar. En aquest sentit, la catalana va fer les valoracions que no havia volgut fer després de la final: “Al principi em vaig trobar bé, però després a l'esquena suposo que per culpa dels nervis se'm van començar a contraure els músculs i ja no era jo qui nedava.” Belmonte encara té en l'agenda del seu programa els 200 m estils i sobretot els 800 m lliures.
En els 100 m braça, Marina Garcia (CE Mediterrani) es va classificar en 25è lloc amb un registre d'1:08.64. El tall per accedir a les semifinals estava situat en 1:07.85. En tot cas, aquesta prova li haurà servit per entrar en competició amb vista a la seva principal especialitat, els 200 m braça. També va seguir el mateix camí, en aquest cas sense segones oportunitats, Juanmi Rando (CN Sant Andreu), que amb un registre de 54.93 no va poder passar del 25è lloc dels 100 m esquena. Així es va acabar l'actuació del segon dels dos únics nedadors catalans i espanyols al Centre Aquàtic de Londres.