La tasca de la Masia del FC Barcelona entesa com a centre de formació de jugadors de futbol és admirada i es posa com a exemple arreu del món. No cal recordar la magnífica sèrie de futbolistes que hi han sorgit en els últims temps. Més enllà del futbol i salvant les distàncies per les característiques pròpies de cada esport, la secció d'handbol també treballa des de fa més d'un lustre en aquesta línia. Una tasca iniciada el 2006 quan Xavi Pascual, l'actual entrenador del primer equip i secretari tècnic de la secció, exercia de coordinador dels equips de base. Aleshores, Pasqui tenia un fil conductor amb el primer equip a través de Toni Gerona, l'ajudant de Xesco Espar i actualment tècnic del conjunt de divisió de plata. El jove extrem Aitor Ariño, campió de món amb la selecció de Valero Rivera, i el porter Gonzalo Pérez de Vargas –ara cedit al Fraikin Granollers–, que va fer tota la preparació per al mundial, són els primers valors sorgits d'aquest programa, que té la residència Blume com a eix vertebrador.

Si els equips de futbol del Barça, per la manera de jugar, són perfectament reconeixibles independentment de les categories, en l'handbol passa exactament el mateix. “Cada equip té la seva part pròpia, però hi ha una línia marcada a nivell general de joc. Tots els equips conforme més s'aproximen al primer més semblants són en la manera de jugar i més es treballa en aquesta línia. La qüestió no és tant que s'assemblin al primer equip, sinó que sigui la mateixa filosofia de joc en què creiem i això és una tasca absolutament d'ell [Toni Gerona] i dels entrenadors de base”, explica Pascual. I Gerona afegeix: “S'intenta agafar quin és el jugador model del Barça que volem i, a partir d'aquí, anem desglossant quins són els continguts i cap avall. Seguim les directrius d'en Pasqui, sobretot a l'hora d'establir mecanismes de funcionament de sistemes defensius. Això facilita que si un juvenil es va entrenant amb el segon equip ja sap com funciona tot, perquè la nomenclatura és la mateixa.”

Pascual remarca que l'aposta del Barça pel planter és clara, però destaca: “Hem de ser exigents, cautelosos i tenir paciència.” I subratlla una màxima: “Guanyar ha de ser absolutament compatible amb el fet d'anar intervenint amb gent de la casa.” Com en l'equip de futbol, gent com ara Messi, Xavi, Iniesta, Puyol, Cesc i Piqué s'han d'anar incorporant a la dinàmica del primer equip de manera gradual, després d'haver complert l'etapa formativa. “Alguns d'ells han marxat, altres han continuat aquí i en algun moment tot plegat ha confluït perquè poguessin jugar tots plegats”, recorda Gerona, que el curs passat va conduir el seu equip fins al primer lloc de la divisió de plata i que aquesta temporada va pel mateix camí. Amb tot, Pascual matisa que l'handbol té algunes característiques especials: “Genèticament no som una raça que arribem als 2 metres, n'hi ha quatre o cinc. I juguem a un esport en què la primera línia, i sobretot el pivot, són gent molt gran, i això limita extraordinàriament la nostra capacitat de captar jugadors d'aquestes característiques, sobretot antropomètriques. Sí que tenim extrems, algun especialista defensiu i algun porter amb futur. El que no podem crear és un jugador de 2,10 m que s'aixequi des dels 12 metres per llançar. Hi ha una part de matèria primera, i en això estem treballant, perquè també busquem fora d'Espanya.” En aquest sentit, Gerona explica el cas del txec Michal Kasal, de 18 anys i 2,09 m d'alçada, que té a les seves ordres a divisió de plata: “Ha passat d'un club en què s'entrenava tres dies a la setmana al Barça, en què està doblant sessions. És un jugador que d'aquí a dos, tres o quatre anys podria tenir possibilitats de ser al primer equip, perquè físicament té unes condicions de primeríssim nivell.”