Rumb cap a la quarta
Eurolliga. El CN Sabadell Astralpool s'enfronta amb l'UVSE Budapest a Atenes avui, en les semifinals de la màxima competició continental que ha guanyat en tres de les últimes quatre edicions
Saviesa, estratègia i guerra eren els atributs principals de la deessa Atena i coincideixen amb les qualitats que hauran d'emprar les jugadores del CN Sabadell Astralpool, que avui inicien la defensa final del títol de campiones d'Europa a la capital grega. Els recursos necessaris els tenen. Saviesa: coneixen perfectament els secrets i les particularitats d'una cita d'alta tensió, perquè l'han dominat en tres de les últimes quatre edicions i, a més, bona part del bloc ha competit amb la selecció espanyola en cites del més alt nivell, com ara una final d'uns Jocs Olímpics, d'un mundial o d'un europeu. Estratègia: han dedicat gairebé tota la temporada a preparar l'Eurolliga i, segons el tècnic Nani Guiu, es planten a Grècia al cent per cent per afrontar el primer assalt contra les hongareses de l'UVSE Budapest i un hipotètic duel final amb les amfitriones de l'Olympiacòs o bé les russes del Kirixi. Guerra: la lluita constant és una de les virtuts principals d'un bloc que ha revolucionat el món de l'aigua –com va tornar a quedar clar amb l'enorme poder de convocatòria de mitjans de comunicació el dia abans de marxar a Grècia–, però que s'ho ha guanyat després de molt sacrifici a la piscina i a fora.
Minieuropeu
L'expedició va desembarcar a Atenes amb les maletes plenes de confiança. En l'última edició van sotmetre el Vouliagmeni per nou gols en la final (19-10), una diferència inaudita en un partit d'aquestes característiques. Però són conscients que la revàlida no serà un camí de roses. Els rivals estan farcits de jugadores internacionals, també el CN Sabadell, però l'ambient atenenc els serà hostil, especialment si s'han de jugar la copa amb les amfitriones.
“A priori és com qualsevol altre final a quatre. Ens enfrontem les bases de les seleccions espanyola, russa, hongaresa i grega. Pot passar qualsevol cosa i segur que serà molt igualat. També dèiem el mateix l'any passat..., però no ho sé, els detalls seran importants”, explica l'entrenador. Ell mateix s'encarrega d'analitzar els altres protagonistes de la cita. El primer, l'UVSE, el rival en les semifinals i amb el qual les vallesanes van jugar i vèncer en la fase de grups a Lille, per un rotund (21-7). “És el bloc principal de la selecció hongaresa. Les vam guanyar en la primera fase, però llavors era un equip en construcció. Tenen dues jugadores en posicions clau. És un equip molt complet.” Respecte als altres dos semifinalistes, afegeix: “El Kirixi és un equip que sempre es planta en la final a quatre, encara que no ha guanyat mai la copa d'Europa [ha estat present en nou de les últimes fases finals]. Tenen la base de la selecció russa i jugadores molt bones i experimentades. Pel que fa a l'Olympiacòs, va guanyar l'última edició de la copa LEN i l'any passat ens va causar molts problemes en els quarts de final. A més, aquest any s'han reforçat amb l'australiana Southern, l'italiana Roberta Bianconi i la boia Asimaki, que l'any passat jugava amb el màxim rival, el Vouliagmeni; és com si el Barça hagués fitxat Cristiano Ronaldo.” Precisament, les gregues van perdre la final de la supercopa d'Europa contra les catalanes, el mes de novembre passat, a la piscina Sant Jordi, però per un ajustat (9-8). Finalment, Guiu alerta d'altres esculls: “No agrada que sempre guanyi el mateix. L'Olympiacòs juga a casa i ho farà més complicat. Però hem fet la feina i estem en disposició de guanyar.”
La confiança de les més experimentades s'ha encomanat entre les joves. Marina Cordobés (1997) ho demostra: “Hem treballat molt per tornar a ser campiones d'Europa i crec que ho aconseguirem.
“Ha estat una temporada difícil”
La sensació de guanyar s'ha convertit en un ritual habitual entre les vallesanes, que fins i tot s'atreveixen a afegir la morbositat per sentir més plaer. Ho exemplifica l'olotina Jennifer Pareja, quan se li demana per la preferència en una hipotètica final: “En l'àmbit esportiu, el Kirixi és una mica més fluix, però em motiva moltíssim poder guanyar l'Olympiacòs a casa seva. Si hem de guanyar, que sigui en gran.”
Pareja és una veu autoritzada per contextualitzar la final a quatre d'Atenes. “Hem treballat moltíssim. Estem en el punt perfecte. La preparació de tot el curs és per a això. El gran rival a batre som nosaltres. Però és la fase final més complicada que jugarem.” Aquesta final a quatre també serà ben especial per a Pareja, que ha estat dos mesos de baixa a causa del trencament del lligament col·lateral del quart dit de la mà esquerra, que la va fer passar pel quiròfan. “Ara estic contenta de com em trobo. Ho he passat molt malament, m'he perdut partits que em venia molt de gust jugar. Ha estat una temporada difícil.”
