L'última carta d'Aru
Vuelta. El sard va desbancar Dumoulin en el penúltim port de la cursa. L'holandès partia amb sis segons de marge, però es va ensorrar i acabarà sisè. Purito se'n beneficia i puja al segon lloc
Finalment, la Vuelta dels nou finals en alt la guanyarà un escalador nat: el sard Fabio Aru. Gràcies a l'excel·lent rendiment en la crono de dimecres passat i al suport del seu equip, l'Astana. Ahir, en una jornada memorable a la Sierra de Madrid va destronar l'holandès Tom Dumoulin (Giant), que havia començat l'últim examen líder amb sis segons d'avantatge i amb la confiança d'haver resistit els innombrables atacs de tots els rivals als ports més complicats. Però en el penúltim obstacle muntanyós de la Vuelta, a un quilòmetre i mig de coronar-lo, va perdre la roda d'Aru i les esperances de confirmar la sorpresa, ja que no entrava en les travesses inicials. Sol, sense ni un únic corredor que el pogués escoltar, Dumoulin es va enfonsar. No va poder ni mantenir-se al podi i acabarà sisè, encara que el desenllaç cruel no entela una actuació excel·lent. A més, amb 24 anys, li queda temps de sobres per rescabalar-se.
L'ensorrament de l'holandès va beneficiar el català Joaquim Rodríguez (Katuixa), que va millorar una posició i avui pujarà al segon graó del podi. Serà la quarta vegada que culmina una gran volta per etapes entre els tres primers. Amb tot, va patir fins a l'últim sospir, perquè el polonès Rafal Majka (Tinkoff) va estar a punt de superar-lo en la general: es va quedar a dotze segons després de retallar-li cinquanta-cinc segons.
Triomfa l'alacantí Plaza
Els quatre ports de primera, l'escàs marge de Dumoulin en la general, la qualitat d'Aru i la fortalesa de l'Astana feien presagiar uns 176 km entre San Lorenzo de El Escorial i Cercedilla sense treva. L'holandès se n'havia sortit fins ahir, però els rivals, inconformistes davant de la possibilitat real de guanyar la Vuelta, s'havien de jugar l'última carta. La jornada va començar moguda i amb un ritme alt propiciat pels equips interessats en l'etapa i els que, buscant moviments tàctics volien col·locar corredors al davant. Això va provocar l'escapada més nombrosa de la Vuelta, amb 39 ciclistes.
Entre els favorits, la calma es va mantenir durant l'ascens a Navacerrada i en el primer pas per Morcuera, però en el segon l'Astana va estripar la Vuelta. Va incrementar el ritme com ho havia fet durant tants dies. No tenia cap més remei. Atacar i esperar que l'holandès es fongués. El basc Mikel Landa va accelerar en els últims quilòmetres i Dumoulin no va cedir del tot, però va quedar tocat. Uns metres més endavant, Aru, en primera persona, va firmar l'estocada definitiva. Rodríguez i la resta de favorits, amb l'excepció del murcià Alejandro Valverde (Movistar) i del líder, van continuar units. Dumoulin, buit, va coronar a setze segons, però amb l'única companyia de Mikel Nieve (Sky), que en algun moment el va rellevar, no va poder connectar abans del port final de Cotos i en un final que se li va fer etern va perdre gairebé quatre minuts amb els rivals.
Els moviments no es van acabar aquí. Altres actors amb interessos en la general van provar sort. El colombià Nairo Quintana (Movistar) va intentar fer oblidar una actuació discreta posant un peu al podi. En un dels trams més durs de l'ascens a Cotos va atacar per despenjar Majka, a qui li havia de retallar mig minut per pispar-li la tercera posició. El polonès va ser l'únic que va respondre i es va enganxar a la roda del colombià fins que, veient que la diferència amb Purito i la resta augmentava, va decidir col·laborar. Havia de recuperar un minut i set segons i no ho va aconseguir.
Mentre els favorits s'esbatussaven, l'alacantí Ruben Plaza (Lampre) protagonitzava un altre dels moments destacats del penúltim capítol. Marxava del grup d'escapats al quilòmetre 60 i es plantava a la meta en solitari havent recorregut 118 km tot sol.
