Web versió mòbil
Dissabte, 25 març 2023
Recorda'm
Només per amor no vaig a Montilivi sense maleir el meu infortuni. El motiu, compartir festa amb persones entregades a causes revolucionàries, s’ho val. Perquè commou, em fa millor persona i em recorda...
L’avantatge de ser pobre, com ara el Barça que no té ni un ral al banc, és que en principi no et poden estafar amb cap toia. Veurem.
Cada vegada que escolto que l’extradició de Puigdemont és imminent penso en la bona temporada que està fent Mbappé al Madrid.
Catalunya hauria de tenir la velocitat de Balde però ens hem de conformar amb la de Jordi Alba. Que cadascú tregui les seves conclusions.
Encara que sigui un títol menor, guanyar la supercopa era molt necessari per al Barça i per a Xavi Hernández. Feia falta reforçar la convicció i l’estat anímic d’un equip que, tot i ser líder...
El gran mèrit d’aquest equip és que ara ha de jugar sense l’enviat de deu a la terra. No el Papa, sinó l’altre argentí que tots tenim al cap.
No és la Supercopa. No és el marcador. No és el rival. Tan sols és tornar-se a emmirallar, ser capaç de reconèixer la teva pròpia ànima, i adonar-se que s’ha tornat a l’essència amb uns jugadors...
L’esport a Girona quedarà marcat per una coincidència sense precedents i difícilment repetible ja no només a la ciutat sinó en cap altra. Que el mateix dia, el mateix vespre, pugessin dos equips...
Ni Kings League ni supercopa ni punyetes. Qui vulgui futbol i espectacle al mateix temps que s’acosti a Montilivi.
Si Llarena busca catalans que hagin malversat que miri els fixatges del Barça de l’última dècada i tindrà un orgasme.
Avui mateix he trucat la cantant per composar plegats una cançó dedicada a Ferran Torres. Acabarem als tribunals però l’ocasió s’ho val.
Qui no coneix cap dona que, ja sigui per diners, per rancúnia o per una educació precària no es faci dir xai quan mastega despietadament la víctima de la seva ràbia? Que, a la cançó coneguda a partir...
El Madrid sembla una metàfora de Pedro Sánchez. Passi el que passi al camp per la dreta o per l’esquerra sempre acaba sobrevivint.
Hauria estat una golejada més, amb l’afegit que un resultat tan contundent en una eliminatòria encara és més cridaner, però el pas del Barça per El Sadar, en els vuitens de la copa femenina, no...
Aragonès, a la cimera i ERC, a la manifestació. Encara recordo Joan Gaspart desdoblant-se com a directiu i com a soci. Quins temps.
En diuen supercopa però podria ser la copa del rei emèrit ja que la jugarem on van sortir els 65 milions dels quals ara gaudeix l’amiga Corinna.
En el partit d’ahir ens va tornar alguns milions dels que ens va robar però el deute, que quedi clar, encara és gegantí.
No hi ha encara prou rivalitat entre les aficions per considerar l’Espanyol-Girona un derbi. Per molts, de fet, no són equips ni d’un mateix país.
Aragonès és com Xavi. Per molt bé que juguin els seus consellers no té ni defenses ni davanters per fer por als adversaris. I no pot fitxar.
Això de l’IVA fa pinta que serà l’estafa més gran des que el City va encolomar Ferran Torres al Barça. Dit això, bon any a tothom.
Pàgina 6 de 300
