Des de petit soc un apassionat dels relats de ciència-ficció, dels mons fantàstics, de les històries de misteri, de les cròniques policíaques..., però la realitat és molt tossuda i sempre acaba superant la ficció. El Barça podria ser el nucli d'una saga de llibres o de pel·lícules només al voltant de les seves aventures judicials. La productora que es decideixi a engegar el projecte segurament no en tindria prou amb una temporada de divuit capítols i podria allargar el serial amb els nous casos que, segur, continuaran sorgint en el futur. Perquè això no s'acaba aquí, amics.

Amb l'operació Rimet i la seva ramificació catalana, amb Sandro Rosell com a protagonista, potser podrien omplir una temporada sencera. Perquè si hi sumem el soci libanès, el pagès de l'Alt Urgell, l'amo del futbol brasiler, un país de l'Orient Mitjà, Suïssa, Andorra... i l'FBI (!) tenim trama televisiva per a setmanes.

El problema de tot això no és que el Barça hagi estat en mans tèrboles durant massa anys. El problema és que cada cop més tenim la certesa absoluta que qui mana al Barça se n'aprofita descaradament amb finalitats personals. D'acord, no siguem naïfs, que això ja ho sabíem. I també sabíem que no només passa al Barça. Però, ves per on, a la resta dels clubs això no els esclata als morros.

Ja no sé si és que els mandataris del Barça han estat especialment maldestres, o és que la justícia té predilecció per ells, o és que realment no ens els mereixem. Però el cert és que els diaris i els programes esportius catalans necessiten urgentment un jurista expert i això no és normal. I en aquest últim cas estem parlant d'una investigació que neix als Estats Units. Per tant, no cal que hi veiem fantasmes per molt que hi hagi l'Audiencia Nacional pel mig.

Vaja, que el Barça cada cop s'acosta més a Mórdor i no veig per enlloc el grup de valents capaç de destruir l'anell de Sauron. Si no el trobem aviat, ens esperen les tenebres.