Sense ‘beautiful football’

I si demanem que facin Sir Pep Guardiola per haver revolucionat el futbol anglès amb el seu beautiful football? Després de la final de la Champions encara penso que la tasca del tècnic de Santpedor al Manchester City té més mèrit: la Premier League és el premi a la regularitat. La final de la Champions de dissabte passat –com es queixava el periodista David Bernabeu a les xarxes socials– va ser una xarlotada gràcies a la poca concentració del porter alemany del Liverpool. Però, a més, després de la lesió de Mohamed Salah, es va veure la cara menys elegant del futbol britànic, que ja feia presagiar el malaguanyat resultat que finalment Loris Karius va servir al Real Madrid en forma de comèdia.

Klopp no només va perdre la final perquè el seu porter va tenir mans de mantega i Bale va tenir dos grans moments d’inspiració, sinó perquè el mister alemany va menysprear el mig del camp des del principi del partit. I això es paga, perquè va quedar clar que el Liverpool va posar totes les esperances en la tripleta atacant, que van fer anar de corcoll els blancs durant els primers trenta minuts. Però Salah es va lesionar topant amb Sergio Ramos i es van acabar les idees. Futbol de façana fins a la mitja hora de partit. Després, el futbol dels reds va desaparèixer perquè ningú va decidir construir des de la medul·lar. L’holandès volador, Johan Cruyff, va ensenyar-nos que la millor defensa era tenir el control de la pilota: tocar, tocar i tocar; l’alemany Klopp va fer tot el contrari i ho va pagar molt car.

De fet, el Liverpool sembrava dubtes entre els experts ja abans de la final: era arrauxat en el plantejament, però les línies estaven poc compensades i la banqueta no aportava gaire res més. Els presagis es van fer evidents malgrat que el Madrid va jugar una final pèssima (llevat del gran gol de Bale, el 2-1), que serveix per maquillar la temporada i tornar a trinxar l’imaginari culer que ha de suportar com el seu antiheroi continua dominant Europa sense tenir rival. Carles Puyol a Twitter posava el dit a la nafra: “Felicitats, madridistes: 4 Champions en 5 anys amb un dels millors Barça de la història. Hem de reflexionar sobre les prioritats.” El debat a l’entorn està servit: la lliga o la Champions? I un rèquiem a Liverpool i pel futbol que practica el seu entrenador.