El retorn de Guardiola

En l’Universo Valdano es va mostrar ahir una entrevista de Jorge Valdano amb Pep Guardiola en la qual, com a fet destacable, l’actual entrenador del Manchester City verbalitzava la seva il·lusió de tornar un dia al FC Barcelona per tancar la seva carrera com a entrenador dirigint els nanos del planter. El que no va dir és quan tot i que, per una qüestió de pell, és públic i notori que no serà gaire aviat. Fa fredor veure com de feliç és Guardiola a Manchester, rodejat de catalans que també estan molt contents treballant en un entorn sa i respectuós, molt favorable per a desenvolupar el seu projecte futbolístic i vital.

L’avís arriba en un moment interessant, justament en la setmana en què s’ha fet pública una nova entrega de l’Observatori Blaugrana. Sense entrar a valorar qüestions filosòfiques i ètiques de l’estudi, ens quedarem amb dos detalls: el primer, potser el més rellevant, és que el soci està encantat amb la gestió de Josep Maria Bartomeu. La nota de satisfacció general de l’associat i de l’aficionat del Barcelona actual és d’un 7,5, i el balanç dels seus tres anys de mandat ha quedat valorat en un 7. Notes fantàstiques que evidencien que el retorn de Guardiola no cal que sigui immediat. Amb els resultats exhibits, naturalment, millor no tocar res. Que es quedi a Manchester.

La segona dada a destacar de l’Observatori de Bartomeu té relació, precisament, amb el futbol de base. L’aficionat suspèn la temporada del Barça B (va baixar a 2a B) sense gairebé jugadors de la casa, i per això està encantat –un 91,4%– que ara el filial estigui confegit quasi en la seva totalitat per nois de la Masia. És a dir, prioritza la formació. I, en aquesta línia, una dada més: el soci preguntat prefereix –en un 51%– el futbol exclusiu que ofereix el mètode Barça que guanyar títols de qualsevol manera –29,7%–. O sigui, avisa que vol que la idea de Johan Cruyff que Pep Guardiola va sublimar segueixi formant part de la cultura de l’entitat justament en un moment en què el camí, en aquest sentit, te més revolts que la pujada a l’Aup d’Uès. Fins i tot Leo Messi, poc donat a polèmiques d’aquest caire, va dir dues vegades en l’entrevista que li va fer Sònia Gelmà per al Tot Costa, de Catalunya Ràdio, que calia tornar als orígens de manera urgent. Això sí, segons l’observatori, gestió de notable. Potser quan Guardiola hagi de venir ho farà conduint una ambulància amb tots els aparells de reanimació incorporats.

Dit això, farem memòria per destacar, una vegada més, que hi ha gent que en sap molt, de futbol. El desembre del 2009, quan l’equip de Guardiola acabava de guanyar els sis títols, Laureano Ruiz –l’home que va introduir el mètode Barça al planter a principis dels setanta– em va explicar que el que hauria de fer el club és activar Xavi (que tenia 29 anys) i Puyol (31), que aleshores estaven en plenitud física, perquè comencessin a treballar a les ordres de Guardiola en l’àrea esportiva del planter. Que aprenguessin l’ofici. I que ho fessin ràpidament. Que segur que serien bons i que el temps passa vertiginosament. I que les bones idees marxen, també, molt de pressa. I que després del Pep, tot seria diferent. I que Xavi i Puyol podrien allargar l’era gloriosa de l’entitat. En fi, no ha pogut ser, en part també per qüestions de pell. Potser en el futur... ara que ja sabem que a Guardiola li fa il·lusió tornar a casa.