El Tsunami i el clàssic

El Tsunami Democràtic ha començat a jugar les cartes en el clàssic amb una proposta impecable des del punt de vista de defensa dels principis democràtics. Justament per això no li farà cap gràcia a Javier Tebas, l’artífex que el Barça-Madrid es jugui el 18 de desembre i no el 26 d’octubre. El moviment només demana el compromís del Barça i el Madrid que una pancarta amb el lema ‘Spain, sit and talk’ es pugui exhibir en pau i sense discussions.

Tot i que seria molt d’agrair un pas endavant del Madrid –quines raons podria esgrimir per no comprometre’s amb una reclamació de diàleg?–, els grans interpel·lats són el Barça i la LFP. El partit es juga al Camp Nou i seria una estratègia pèssima que l’exhibició de la pancarta es valorés amb una interpretació interessada de lleis i reglaments. Això va molt més enllà.

D’altra banda, tots els actors que intervenen en l’organització del partit han de fer –o ja haurien d’haver fet– una reflexió. Si volen que el clàssic es jugui en les condicions com més pròximes possibles a una normalitat inexistent a Catalunya per la repressió, val més que evitin acumular errors al ja irreversible de la suspensió. Seure i parlar. Negociar i transaccionar per arribar a un acord que respecti els drets de tothom i, sobretot, la llibertat d’expressió. Perquè els frontons, o simplement l’absència d’interlocutor, és el pas previ perquè el clàssic es jugui a porta tancada o fins i tot que no es pugui jugar. Que no subestimin el Tsunami Democràtic.