Més consens i més pressió del sector

En un país on el teixit associatiu esportiu té potència i tradició, dues entitats de molta representativitat del sector han decidit unir esforços. Són diferents, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), i la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC). La primera aglutina les federacions (71) dels esports de casa nostra, i la segona, els consells esportius (43) del territori. La UFEC vetlla pels esportistes federats, i la UCEC se centra sobretot en els infants, en l’esport en edat escolar. Anys enrere s’hauria fet estrany veure’ls junts, però ara s’han entès i han fet néixer la Unió d’Esports de Catalunya, per convertir-la en el gran paraïgues de l’esport català, amb l’objectiu de defensar els interessos del sector esportiu sense ànim de lucre i garantir el dret a l’esport de tota la ciutadania.

L’acord permetrà tenir més força en la representació del sector i, derivat d’això, més pressió també cap al Govern. Les entitats que s’han unit reclamen més suport de l’administració cap a un pilar fonamental de l’estat del benestar. I ja no és només rebre més ajuda pública, més diners destinats a l’esport, sinó accelerar també el camí per fer realitat una nova llei de l’esport que fa anys que està encallada al Parlament i que hauria de respondre a les demandes del sector, entre les quals una que ja és històrica com la creació d’una conselleria d’Esports. És en aquest context que s’emmarca també la rellevància de la unió entre la UFEC i la UCEC. Les entitats interpreten que, com més força i més consens, més fàcil serà que els partits polítics assumeixin la conveniència de madurar i aprovar la nova llei de l’Esport. No serà suficient l’entesa entre les federacions i els consells esportius per desencallar-ho tot, però és un pas prou significatiu del sector. Ara, cap al Parlament.