Quina tranquil·litat que ha donat al Girona la victòria contra el Mallorca! Fa una setmana ningú, ni els més optimistes, podien dir que ho veien clar, però s’ha fet un gir de 180 graus. Bona part de la culpa la tenen dues llegendes com Portu i, sobretot, Stuani. Ells dos s’han carregat l’equip a l’esquena quan ha fet falta i ells dos l’han tret del pou. Els falta l’última empenta, que la faran. La seva aparició ha estat providencial i sorprenent. Molts s’hi aferraven des de fa setmanes, tot i que res garantia que l’aposta sortís bé. L’ànima i l’estima pels colors eren l’únic aval, i ha resultat ser suficient. I això ha d’obligar a reflexionar al club, especialment a Quique Cárcel i el seu equip. Tothom que ha viscut el camí ha dit que el que fa gran al Girona és la família que es forma al vestidor, i d’això aquest curs no n’hi ha hagut ni rastre. En l’any de més riquesa econòmica, s’ha perdut l’essència, sense cap gironí a la plantilla, i s’ha fallat en la recerca de talent de manera estrepitosa. No s’ha de tenir por a assumir els errors comesos. El que s’ha de fer és no tornar-los a cometre, sobretot en un estiu en què hi haurà moltíssima feina –i neteja– a fer.

Per cert, que ningú oblidi que ara fa un any el Girona competia per quedar segon a la lliga contra un Barça que es mereixia més que ningú, amb permís del PSG, guanyar la Champions. Araujo, la falta d’experiència i Marciniak ho han impedit. No hi ha consol possible, però la temporada que ve promet.