El d’ahir era el partit més important de la temporada del Girona. No va ser un bon partit, el Girona va patir, però finalment l’afició pot respirar perquè pràcticament s’ha salvat la categoria després d’un partit d’infart i gràcies al de sempre. Per desgràcia només marca Stuani, però per sort sempre marca Stuani.

Com en la majoria de partits de la segona volta, el Girona ahir no va transmetre bones sensacions, però a diferència de molts altres partits ahir la moneda va caure de cara, el Girona va guanyar i –gairebé– es va salvar.

No va ser fàcil. Era un partit trampa que massa gent donava per guanyat quan es feien càbales i números per salvar-se i el Real Valladolid va tenir opcions de guanyar el partit, però per sort per al Girona l’equip castellà és tou i va perdonar ocasions que qualsevol club de mitja taula hauria marcat. Després de molts minuts de tenir la pilota però lluny de l’àrea, un davanter centre amb olfacte era on havia de ser i va fer el que sap fer millor que ningú. Stuani va marcar. Recordarem aquest gol tant com el de Migue contra el Ceuta o el penal del mateix Stuani contra el Tenerife, i tots dos van valer un ascens. Els crits a la mitja part animant els companys abans d’entrar al camp, el gol i l’emoció al final del partit el converteixen encara més en un mite.

Ara bé, els últims minuts d’agonia amb el Girona tancat a l’àrea davant un equip que només havia guanyat 4 partits i n’havia perdut 27, també es recordaran. Però ahir el més important no era l’estil ni el patiment sinó el resultat. I després de molts partits fluixos del Girona, i el d’ahir també ho va ser, finalment la sort ens va somriure. La victòria és la salvació i la derrota era complicar-se molt la vida, amb la Real Sociedad i l’Atlético de Madrid en els dos propers partits.

Després de tantes derrotes i de gairebé veure’s abocat a segona, ara també toca celebrar. Sí, celebrar la permanència perquè un dels errors d’aquesta temporada ha estat posar les expectatives on no tocaven. La permanència és l’objectiu principal del Girona i esperem que ho sigui per molts anys, perquè voldrà dir que es manté a primera divisió. Fa mesos una delegació gironina va visitar Vila-real per intercanviar experiències i aprendre d’una ciutat i d’un club on es vol emmirallar la ciutat de Girona i el Girona FC. Una de les coses que més van sorprendre va ser que el Vila-real cada any celebra la permanència quan l’aconsegueix, aquesta temporada al febrer. Tant li fa que vagin molt bé i estiguin lluitant per classificar-se per a la Champions. L’objectiu fonamental és salvar-se, i si s’aconsegueix és una bona temporada i se celebra. Si ho fan a la capital de la Plana Baixa amb un equip molt més consolidat, no ho ha de fer el Girona? Ha tingut la sort de jugar la Champions, però el primer objectiu, per no dir l’únic, és la permanència.

Ara es començarà a pensar en la temporada que ve. Aquesta temporada els fitxatges no han donat bon resultat. No passa res. En totes les anteriors s’havien encertat. Caldrà vendre abans de comprar. Molts aficionats encara no tenen la llista de la compra, però la de vendes i no renovació de cessions la tenen claríssima. La direcció esportiva tindrà feina.

Després de mesos primer de dubtes, després de patiment i finalment d’agonia, el Girona s’ha salvat gràcies al de sempre, el que més gols ha fet aquesta temporada i el que més gols ha fet en tota la història del Girona. Stuani és la salvació.