Ara que Cristiano Ronaldo ja té la seva Pilota d'Or i va poder mostrar la seva emoció davant el món plorant de cor, o això semblava, tindrem els madridistes tranquils durant una temporada perquè s'havien agafat aquest reconeixement com una qüestió d'honor, sense adonar-se que és per engrandir el jugador i no el club que el paga. Això i que ara ja són a només tres punts del Barça i l'Atlético de Madrid. Vaja, que en la seva peculiar i particular manera de veure les coses, ja tenen com aquell qui diu la lliga guanyada. Millor, que s'ho pensin abans de reflexionar sobre la manera com han guanyat els darrers partits, sense bon joc i amb més complicacions de les previstes.

Però és el que té aquell club, que qualsevol conjuntura que els sembla favorable ja els serveix per veure's amos del món. El que al Barça seria un fracàs absolut i una manera de fer bullir l'olla de l'entorn parlant de com de malament van les coses, és a dir estar a tres punts del líder, a Madrid ho valoren com una proesa. Ara ja estan contents perquè Cristiano ja té dues Pilotes d'Or, és a dir està a la meitat del nivell de Messi, que en té quatre, i Xabi Alonso ha renovat, que tanta por els feia que no ho fes. A més, ja tenen apartat el debat de l'acomodació testicular de Di María i com aquell qui diu ja comencen a preparar les celebracions dels títols que es pensen que guanyaran. Tot molt previsible.

La realitat, però, és que hi ha dos equips que els superen en tres punts i que estan a dalt de la taula. El Barça i l'Atlético de Madrid van demostrar que es tenen respecte perquè l'empat a zero sembla que ha acontentant uns i altres. Des de la perspectiva de l'Atlético ho puc entendre. Em costa més des del punt de vista del Barça. L'empat al Calderón no va ser un mal resultat, ni de bon tros. Però d'un Barça com el que hem gaudit en els darrers anys, n'esperaves alguna cosa més. Un cop d'autoritat, per exemple. És a dir que una victòria al Calderón hauria estat alguna cosa més que ser líder en solitari, a tres punts del segon i a cinc del Madrid. Hauria estat un cop de puny damunt la taula. No es va produir, tot i que és veritat que ni Neymar ni Messi van ser titulars i que Messi, pel que fos, no va repetir l'actuació que va fer contra el Getafe.

Però en tot cas el Barça no va fallar, que és el que se li demanava. Demà a Madrid ha de confirmar el pas als quarts i es manté líder amb 50 punts en la primera volta, que són molts i molts punts. Però sap que no pot fallar, perquè l'Atlético no ho està fent i té un entrenador que no els ho deixarà fer. I el Madrid, bromes a part, guanya sense jugar bé i així ha guanyat títols. Per tant, tot queda a les mans del Barça, que s'ha obligat a no fallar en la lliga per guanyar-la i que sembla preparat per fer-ho i perquè l'any vinent, amb Messi Pilota d'Or, les llàgrimes de Ronaldo siguin, un altre cop, de ràbia.