La campanya de la renda

M'explicava fa quinze dies que era el que més temia, la morterada que li cauria en la declaració de la renda. Vaig trucar a l'Àngel Mullera tres o quatre hores després de veure que un diari que comença per a i acaba per essa tornava a tenir el privilegi d'anunciar abans que ningú la sanció a l'atleta. Ja va ser el que abans dels Jocs de Londres va destapar el presumpte pla de dopatge que consistia a tenir accés a uns correus electrònics manipulats. Dos anys de sanció per un malentès amb els doctors que li havien de fer un control i que després de no trobar-se al lloc i l'hora anunciats van voler accedir al seu domicili, i Mully s'hi va negar. Ell ni ho sabia, quan va agafar el telèfon.

Li van treure la condició d'esportista d'elit el dia dels Sants Innocents. I la data no és gratuïta. Un sol dia de l'any sense la condició que van trigar anys i panys a retirar-li a la senadora del PP, un cop retirada i havent perdut tots els recursos als tribunals internacionals que per cert Mullera sí que va guanyar al seu moment és suficient perquè, ara, la pitjor sanció li arribi de la mà de l'Agència Tributària.

Dilluns va ser el primer nom que va sortir, després de la tieta del rei. Es veu que és el que més va pagar en l'anterior exercici però encara quan va a segons quin estadi de l'àrea metropolitana ha de sentir com l'afició d'un club endeutat amb hisenda li canta que pagui. Bé. I després, en el posterior degoteig de patriotes del capital, va sortir el nom del campió del món de motociclisme el 1999. Marc Márquez tot just tenia sis anys, i Àlex Crivillé va recórrer al bufet Mossack Fonseca des de la seva residència de Suïssa per fer un raconet. Tan lícit com l'intent, fallit, del tro de Cervera d'establir-se legalment –ja hi va sovint, a entrenar-se– a Andorra i que l'aparell de l'Estat es va encarregar de frenar en sec provocant, fins i tot, que sortís plorant en una roda de premsa per tranquil·litzar els que no som usuaris del TAV. Seguiria pagant.