Opinió

Amb Neymar acabarem malament

No viu el Barça com un fi en si mateix,
sinó com
un mitjà per al seu propi benefici

Mentre la passió mou els seguidors, la majoria de jugadors ho fan per propi benefici. Per això, en aquest context de mercenaris encoberts, l'aficionat intenta obviar el desarrelament dels seus ídols fent-los pujar forçosament a l'Olimp de la memòria col·lectiva, però el culer, espècimen neuròtic a l'hora d'exigir un compromís emocional amb l'entitat, no en té prou amb els números per prendre una estrella i fer-ne una llegenda, sinó que necessita una dosi d'aquell intangible blaugrana que no sabem explicar del tot.

En aquest condicionant rau una desafecció implícita cap a Neymar que flotarà quan les estadístiques vagin pel camí del pedregar, perquè ell, igual que d'altres que ho dissimulen millor, no viu el Barça com un fi en si mateix, sinó com un mitjà per al seu propi benefici, i el soci admetrà l'utilitarisme del club si hi ha reciprocitat a l'hora d'assolir fites compartides. Mentrestant, el brasiler i el seu entorn no entenen que no només de gols viu el culer, sinó que també s'alimenta de gestos demagògics repintats de fidelitat emocional que a la llarga acaben sent el marge real de paciència cap al jugador en qüestió.

En definitiva, aquest recel sobre Neymar està provocat perquè li falla el llenguatge no verbal que tant va cuidar als inicis, i a fora del camp està més pendent de recordar ofertes milionàries d'equips europeus o de fer posats amb el seu entorn greixós de qui s'ha arrimat al diner fàcil i, per què no dir-ho, d'imitar Dani Alves amb tics egocèntrics de qui es pensa que el món és seu i els altres som un trist decorat.

Ho sé, molts jutjareu l'article com el d'un tribunero neuròtic que fa temps que no toca cuixa, i encara que sigui cert aquest darrer apunt i acceptant que tot jugador cerca legítimament el propi guany per sobre de tot, estaria bé trobar la solució a una pregunta en què rau l'assumpte tractat: per què un Pilota d'Or com Rivaldo no va tenir mai l'estima que sí que van tenir suplents com Pizzi i Larsson? Ja ho cantava Dylan: “Això amic meu tan sols ho sap l'intangible, busca la resposta dins l'intangible.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)