Una república contra un país esportiu que reconeix com iguals els seus veïns i no els sotmet. Democràcia i llibertat. No com altres.

Barrejar tants catalans i bascos perquè facin la feina bruta als espanyols, ni que sigui en futbol, no sol acabar bé.

Depèn de com vagi la cosa avui no descarto acabar som Sandro Pertini el 1982 saludant des del balcó els amics de la pizzeria de baix.

Si considerem que Catalunya sencera és un nou grup bombolla tampoc ho estem fent tan malament. Tot anirà bé.

Això seu al Tour sí que és una declaració unilateral, com la que va fer Eslovènia fa vint anys. Bon homenatge.

Tants lladres i corruptes que hi ha Espanya, devien pensar els suïssos, i havia de ser un àrbitre anglès els que ens acabés robant.