“Quan les coses no surten, he après al seu moment de molts entrenadors que cal doblar l’aposta i posar-hi la gent jove, la gent de casa.” Xavi Hernández ho sap bé. L’entrenador del Barça també va sortir de baix, del planter, i des d’allà es va acabar convertint en una llegenda ja no sols del club, sinó també del futbol. “Tenim talent i només se li ha de donar confiança. Com van fer amb mi al seu dia. Amb 18 anys em van donar confiança i, ara, quan veiem que hi ha un xaval que està preparat... doncs cap al camp”, va indicar el preparador diumenge, després de l’apoteòsica estrena de Marc Guiu amb el gol guanyador contra l’Athletic (1-0). Xavi, doncs, s’identifica amb els joves; ell un dia en va ser un. Ja fa temps del seu debut oficial, 25 anys, ell en tenia 18, quan Louis van Gaal li va donar l’oportunitat en un partit de supercopa contra el Mallorca, un 18 d’agost del 1998, en un duel en què, com Guiu, va marcar, encara que aleshores el conjunt blaugrana va acabar perdent (2-1). I, a partir d’aquí, la resta és història.

Ara l’egarenc és a la banqueta i són tretze els jugadors del planter que ja han debutat amb ell en partit oficial: Iñaki Peña, Mika Mármol, Chadi Riad, Marc Casadó, Álvaro Sanz, Aleix Garrido, Ilias Akhomach, Estanis Pedrola, Ferran Jutglà, Ángel Alarcón, Lamine Yamal, Fermín López i Marc Guiu. No tots, òbviament, poden transcendir i, de fet, sis dels quals ja no són a l’entitat: Mika Mármol (Andorra), Chadi Riad (Betis), Álvaro Sanz (Mirandés), Ilias Akhomach (Vila-real), Estanis Pedrola (Sampdoria) i Ferran Jutglà (Bruges). N’hi ha set, però, que continuen, i estan tots ben controlats. Marc Casadó, Aleix Garrido i Ángel Alarcón (que ve de lesió), al filial, són habituals en els entrenaments del primer equip, igual que el juvenil Marc Guiu, mentre que Iñaki Peña, Lamine Yamal i Fermín López són ja jugadors de la primera plantilla. “No tinc problemes a mirar a casa. Ben al contrari”, va manifestar Xavi, que, sobretot, a més de donar oportunitats, el que ha fet és consolidar en el primer nivell diversos futbolistes insultantment joves. És el cas dels mateixos Lamine (16 anys) i Fermín (20 anys), que estan en procés, i també el de Gavi (19 anys) i Balde (19 anys). Aquests dos, tot i debutar a les ordres de Ronald Koeman, ha estat amb l’actual tècnic blaugrana amb qui s’han convertit en peces indiscutibles en la plantilla. A tots quatre, jugadors ja de present i que, el més important, ofereixen rendiment a l’equip, se’ls entreveu un futur esplendorós, tenint en compte que tenen edats molt curtes.

És innegable que Xavi sigui qui és, que hagi sortit del planter, li proporciona una dosi d’empatia amb els joves jugadors culers gairebé inigualable. “La diferència que veig de la meva generació a aquesta és que volen jugar. No estan espantats. A la meva època potser estàvem més espantats, a ells els veig amb ganes i amb cara que és el seu moment”, va asseverar l’entrenador. “Em miren d’una manera com dient-me: «Posa-m’hi, que ja veuràs que anirà bé.» Aquesta cara de positivitat, d’energia, de ganes, de descarament, els la veig. La hi vaig veure a Balde, a Gavi, a Lamine, a Fermín, a Marc Guiu i a d’altres que també estem pendents d’ells al filial i al juvenil”, va. “Tenim una generació molt bona, els del 2005, 2006 i 2007 i crec que l’hem d’aprofitar”, va completar. Ben segur que el tècnic seguirà mirant a sota quan calgui. Així ho ha demostrat des que el novembre del 2021 agafés les regnes de l’equip. En moments de màxima dificultat, en els primers mesos sobretot, va encomanar-se a la canalla i aquesta, va respondre. Diumenge, amb Marc Guiu, va tornar-hi. Sap el que és, un dia va ser un d’ells.