El Barça somia, s’il·lusiona, ambiciona, fantasieja. S’ho pot permetre. Després d’una temporada en què ha mostrat carències de tot tipus, en l’aspecte col·lectiu i també en l’individual, en què el futbol que ha ofert ha estat, la majoria de vegades, descoratjador, ahir sí que va mostrar el que té. Perquè és un equip amb potencial, amb futbolistes de moltíssim nivell, que ha de ser capaç de fer el que va mostrar al Parc dels Prínceps. I és que al feu del PSG, un dels principals candidats per aixecar la Champions League, l’equip entrenat per Xavi va mostrar-se competitiu i va acabar emportant-se un botí molt valuós, una victòria (2-3) que li dona un gran avantatge per a la tornada dels quarts de final de la Champions League, que serà dimarts que ve al Lluís Companys. Amb un empat en faria prou, per ser a semifinals de la màxima competició continental. Qui ho hauria dit no fa tant.

No obstant això, és clar, no serà una empresa senzilla. El PSG és un conjunt farcit de talent, capaç de guanyar arreu. Ahir, però, no va poder. El Barça s’hi va imposar en un partit d’aquells que defineixen la màxima elit en què el tòpic dels moments en el futbol rellueix esplendorosament. És una realitat que per continuar endavant en aquest torneig és primordial saber aguantar aquells que són adversos, sense descompondre’s, i també aprofitar aquells en què el vent bufa a favor. I això va clavar ahir el grup blaugrana, que va saber patir i endreçar-se al darrere en algunes fases, i deixar-se anar al davant i colpejar amb èxit en d’altres. Va saber canviar de pell, i sense tenir la possessió –el 56% va ser per al PSG– es va sobreposar.

Col·lectivament, doncs, l’equip –mèrit de Xavi, que també va encertar en els canvis– va estar molt bé, però també individualment tots els jugadors van estar a prop de la seva millor versió. Especialment Raphinha, que va protagonitzar la que, de ben segur, és fins ara la seva millor actuació amb la samarreta del Barça. El brasiler, que va començar jugant per dins, a dalt del quadrat, i va acabar d’extrem dret, va ser un brollador en atac per als seus, i a més va marcar dos gols. L’altra diana culer, la definitiva, quan el marcador era d’empat a dos, la va marcar Christensen, suplent, després d’estar lesionat.

Sí que va ser titular De Jong, a qui la segona part segurament se li va fer llarga i va acabar un pèl tebi en els duels que van originar els gols en contra, i que va formar parella a la medul·lar amb Sergi Roberto. A davant, al quadrat, l’esmentat Raphinha i Gündogan, amb Lamine obrint per la dreta i Lewandowski de referència. El matx del polonès també mereix reconeixement. L’ariet, força feixuc durant el curs, s’ha revitalitzat, i ahir va donar la vida a l’equip guanyant pilotes aèries i descarregant contínuament. Al darrere, no hi va haver sorpreses amb Kounde, Araujo, Cubarsí i Cancelo.

De fet, la línia defensiva va estar també de meravella. Aviat va haver-se de posar a prova, ja que el PSG va començar manant. Araujo i Cubarsí van haver de resoldre accions en l’emergència i a Koundé, ajudat per l’uruguaià i també per Sergi Roberto, va tocar-li enfrontar-se a Mbappé. Entre tots van assecar-lo. Ni un xut a porteria va completar l’astre francès, el millor futbolista del món en l’actualitat. No obstant això, els primers compassos de partit van ser complicats per als blaugrana, amb l’equip entrenat per Luis Enrique, que va sorprendre deixant assegut Zaire-Emery i fent entrar Kang-in Lee, pressionant molt amunt i dificultant el desplegament a camp rival del Barça. Es duia un quart d’hora i els culers no havien aconseguit encadenar tres passades a prop de l’àrea parisenca. Però es van mantenir ferms, ben ordenats, defensant i esperant el moment. Raphinha, picant a l’espai, va ser el principal argument en aquests instants i una d’aquestes accions del brasiler va derivar en un córner que va canviar la tendència. I és que el servei de cantonada va desembocar en cop de cap de Lewandowski que Nuno Mendes va treure sobre la línia i, amb l’ocasió, la més clara fins llavors, el Barça va créixer i el PSG es va empetitir. Així, abans del descans, una jugada que van cuinar Cubarsí, Lewandowski i Lamine Yamal la va endreçar Raphinha (37’) per fer avançar els barcelonistes.

El PSG, però, és un equipàs, ben entrenat també, i l’entrada del veloç i hàbil Barcola en la segona part va provocar coses. També el gol de Dembélé (48’) que va encendre-ho tot plegat i va tornar a portar el joc cap als locals, que van aprofitar la inèrcia i van capgirar el marcador de seguida via Vitinha (50’). Aquí el Barça estava tocat, Barcola fins i tot va estavellar un xut al travesser, però va entomar els cops i va continuar. A més, Xavi va fer entrar Pedri, i el canari, només d’entrar, va inventar-se una passada per a Raphinha (62’), que amb una volea va tornar a establir l’empat. I, des d’aleshores, alternatives, i d’aquestes sent la més clara una de Dembelé que va topar-se amb el pal, i la de Christensen (77’) a l’altra banda, que sí que va entrar. El danès, que acabava de posar peu a la gespa, va rematar de cap un córner centrat per Gündogan i va decantar la balança per als blaugrana, que miren amb esperança la tornada. No hi serà precisament Christensen, ni tampoc Sergi Roberto, els únics dels amonestats que van llepar.