Victòria de Champions
El Girona supera el Betis en l’últim sospir gràcies a un gol de Stuani en el temps afegit
Un doblet de Dovbyk obre un camí que es complica després de dues errades defensives
Els gironins aprofiten l’ensopegada de l’Athletic i ampliaran el coixí respecte al 5è
Dovbyk vol jugar la Champions. Stuani vol jugar la Champions. I el Girona vol jugar la Champions. Aquest equip té una mentalitat de ferro, digna de la màxima competició europea, i ahir ho va tornar a demostrar a Montilivi. Guanyar el Betis era un repte pendent a primera divisió, i es va assolir d’una manera d’aquelles que es recordaran durant molt temps (3-2). Primer perquè el Girona va ser superior a un equip ple de patums com Isco, que va fer un partidàs, i segon perquè, després que la feblesa defensiva li passés factura, va haver de ser Stuani qui marqués el gol de la victòria en el minut 92. Montilivi, amb un ambient de gala tot i el fort aiguat que va caure durant tot el partit, va embogir. Els gironins ja es veuen amb un peu a la Champions, sobretot després que l’Athletic perdés ahir al Bernabéu i torni a quedar a nou punts del Girona. Si l’Atlético no guanya avui al camp del Vila-real, serà un peu i mig.
El Girona va haver de guanyar tres vegades un partit que, tot i deixar cinc gols, no va tenir moltes ocasions. L’efectivitat dels dos equips a dalt, però, va ser absoluta i va acabar donant el premi als homes de Míchel, que sense cap mena de dubte van fer més mèrits per endur-se els tres punts. Només les concessions al darrere, que el Betis va saber aprofitar de meravella, van complicar d’allò més el triomf de l’equip gironí. Un triomf que va ser un consol per a David López, que no va tenir el seu millor dia i va aparèixer a la fotografia dels dos gols bètics.
Sense Savinho, sancionat, el Girona sabia que havia de cuinar les jugades a foc lent i ho va fer, sobretot en els primers minuts, amb un Tsygankov molt actiu entre línies. A poc a poc les forces es van igualar i les ocasions es van fer esperar fins que va aparèixer Dovbyk, que va esvair qualsevol dubte que podien haver deixat els seus últims partits amb un doblet importantíssim.
Els puntes no fallen
L’ucraïnès va marcar l’1-0 en la primera acció en què el Girona va intimidar la porteria de Rui Silva. Va ser ja en el 36’ i des del punt de penal, arran d’una pena màxima forçada per ell mateix amb un remat de cap que va desviar Chadi Riad amb la mà –el VAR va haver d’avisar Gil Manzano–. L’1-0 havia de donar tranquil·litat al Girona, però no va ser del tot així, ja que després del gol el partit va embogir durant uns minuts. Quan ja semblava que tot estava sota control, però, en l’última jugada de la primera part David López va fer una mala passada en la sortida de pilota i Willian José ho va aprofitar per superar Gazzaniga, que estava descol·locat, amb una vaselina llunyana (45+4’).
L’empat va fer mal al Girona, que va patir en els primers minuts després de la represa. Podia passar en qualsevol moment, sobretot perquè Isco va donar una lliçó futbolística, però el Girona va saber resistir sense concedir res més que un xut llunyà de Willan José. Quan més mala pinta feien les coses, va tornar a aparèixer Dovbyk. Aquesta vegada per culminar una excel·lent jugada iniciada per Blind i Iván Martín des del darrere i continuada per Tsygankov i Portu, que va assistir a l’ucraïnès per, des de l’interior de l’àrea, superar Rui Silva pel pal curt per marcar el 2-1 (65’) i el seu setzè gol del curs.
Després del gol el Girona va estar més còmode. Aleix Garcia, amb un rendiment intermitent, i Iván Martín, de menys a més, van marcar el ritme que més interessava als gironins. El partit estava encarrilat, però d’una genialitat d’Isco va néixer la jugada del 2-2 (76’). Fornals va centrar des de la dreta, David López va perdre la marca de Willian José i el brasiler, a la frontal de la petita, va poder controlar i afusellar Gazzaniga.
L’empat hauria deixat un molt mal gust de boca al Girona per com havia anat el partit, però als de Míchel els quedava l’empenta final. No forces, perquè els dos equips estaven fosos i el partit ja s’havia trencat, però el valor de tenir Dovbyk i Stuani a l’àrea és incalculable. Per això, en el 92’, una centrada de Miguel, que primer no va rematar l’ucraïnès, la va fer bona Stuani, amb un primer remat que va refusar Rui Silva i amb un segon, estirant la cama dreta, que val tres punts d’or. La Champions ja s’olora a Montilivi.
Notícies relacionades
Publicat a
Notícies
Dilluns,29 abril 2024