Luis Enrique va dir dilluns que el partit contra el Gladbach li importava un rave. És cert que abans havia puntualitzat que sí que era una oportunitat perquè els seus jugadors recuperessin una mica de moral després de quatre empats en cinc partits i el cop del clàssic en l'últim minut, però va deixar molt clar que el partit d'ahir era bàsicament una nosa. Doncs, ves per on, l'últim partit de la lligueta de Champions, tot i que el rival va ser poc exigent, va ser aquest medicament que el mateix entrenador del Barça deia que l'equip necessitava.

Arda es va rescabalar de l'absurda falta que va originar el gol del Madrid. Aleix Vidal va tornar a sentir-se útil defensant bé i atacant millor. Denis va tenir dels seus primers minuts en la Champions i els va aprofitar per demostrar la seva qualitat. André Gomes semblava Iniesta fent girs de 360 graus i va demostrar que ja és oficialment el substitut de Busquets com a pivot. El manxec va jugar seixanta minuts, un pas necessari per jugar-ne noranta a Pamplona. Umtiti també va provar que la seva lesió està oblidada. I, si el Barça triomfa a Cardiff, Cillessen podrà dir que té una Champions en el seu palmarès, cosa que no pot fer Claudio Bravo, perquè no va jugar mai en aquesta competició.

Només va faltar que marqués Alcácer, tot i que va fer una assistència magnífica, i que Messi igualés el rècord de Cristiano, malgrat que veure porteria sempre li fa il·lusió. A més, l'equip va demostrar que les defenses de cinc no són sempre impossibles de travessar i que encara recorden com pressionar amb intensitat després de perdre la pilota. El Barça va créixer una mica contra el Madrid i ahir va fer un pas més per recuperar les velles sensacions.

No es pot menysprear la capacitat d'un partit de Champions com aquest per impulsar-te en la resta de competicions. Ara, el pròxim partit és contra el cuer de la lliga i una victòria allà pot donar a l'equip l'empenta final que necessita. Siguem positius, que fins i tot ho diu Piqué, home!