Neymar marxa del Barça. Això ja ho tenim tots ben clar, oi? Ara el club mira atentament els sondejos públics que es fan per veure quin és el substitut del crac que més agrada a l’afició. Que si Dybala, que si Mbappé, que si Griezmann… Estem parlant d’un davanter que hauria de cobrir no només el lloc lliure que deixa el brasiler al camp, sinó també un jugador que s’hi acosti (mai no ho podrà igualar) en el terreny comercial i publicitari. Un jugador que vengui samarretes i que no s’ajupi cada partit a cordar-se les botes.

Veurem de què és capaç aquesta directiva, perquè Mbappé està més a prop del Madrid, Dybala sembla que està emprenyat perquè el Barça no mou fitxa i Griezmann té una clàusula prohibitiva només aquest estiu. A tots ens ve al cap el canvi de Figo pel desastre de Petit i el mai prou ben valorat Overmars i confiem que no es repeteixi aquest cop. Tot això està molt bé, però, un cop vistos els partits de la International Champions Cup, constatem que el Barça continua tenint un forat negre de la mida de Manhattan entre el trident i la defensa. Entre jugadors a mig fer, provatures que no acaben de quallar i veterans en retirada, no hi ha manera de controlar el joc amb una mica de senderi i és evident que és la zona del camp que més necessita reforçar-se.

Els noms que sonen, des de l’inqüestionable Coutinho fins a l’insuls Paulinho, no són exactament el perfil que necessita el Barça. Per fer de Paulinho ja tenim un Rakitic perfectament adaptat a l’equip. En canvi, a Coutinho li faríem un lloc, sobretot per substituir Iniesta la temporada vinent. Però qui farà de l’enyorat Xavi?

Més enllà de la selecció brasilera, cal trobar algú que ordeni, mani, mesuri el temps i l’espai, que sàpiga quin és el ritme del partit que més convé en cada moment, que identifiqui punts febles del rival, que s’entengui amb Messi i que sigui un jove ja consagrat o amb projecció. Existeix? Segurament el que més s’hi acosta és Verratti i, ves per on, juga al PSG. Però segur que Robert Fernández té alternatives estudiades, oi?