Ingredients per no patir tant
Ni el tècnic ni cap integrant de la plantilla actual hi eren fa dos anys. Un fet indicatiu de la realitat de l'ICL Manresa, abocat irremeiablement cada estiu a regenerar-se i a edificar un projecte gairebé de zero per mantenir-se. Els dos cursos precedents ho ha aconseguit a la pista, agònicament.
La gran notícia ha estat que Ibon Navarro es mantingués al club. El tècnic vitorià va interessar a alguns clubs de la Lliga Endesa, però cap s'hi ha tirat de caps. També perquè tenia contracte en vigor. I, al contrari que altres pretemporades, ha treballat des del primer dia amb tota la plantilla. Set setmanes de feina sense contratemps –llevat del petit esquinç de Trapani– que li permeten arrencar més cohesionat que d'altres, amb peces en el preeuropeu o als Jocs. Això s'ha posat de manifest en el bagatge de la preparació (5-3).
Bases i pivots
Pel que fa a la confecció de la plantilla, el joc interior fa molta patxoca. A banda de lligar la continuïtat d'Auda, també han arribat Trapani i Andric. L'últim, amb un currículum de primer ordre però amb una temporada en blanc per una lesió a l'esquena. Amb ell, el club busca un efecte similar al de Musli, exercir de trampolí perquè recuperi tot el seu esplendor. Per fora, s'ha injectat físic en la posició de tres (Belemene i Pere Tomàs), i l'anotació l'ha de capitalitzar Suggs, un escorta que, quan estigui del tot adaptat, pot fer estralls.
Els maldecaps arriben a l'hora de visualitzar qui guiarà el grup. Ni Cvetkovic ni Costa han ofert una sensació de solvència fins ara i això ha motivat que en alguna fase fos Montañez qui assumís la funció de base. Dels dos jugadors, tan sols Costa ha jugat ja en la Lliga Endesa, i ho va fer únicament en dotze duels el curs passat. Si això ho pot arreglar, pot aspirar a no patir tant.