El Barça no està bé. El pèssim partit de diumenge a Anoeta, tot i el punt sumat que va permetre trencar una ratxa de quatre visites seguides en la lliga perdent, ho va acabar de confirmar. Més enllà del paper en la Champions, en què el conjunt de Luis Enrique sí que ha fet els deures –ha sumat dotze punts en les primeres cinc jornades de la fase de grups que li han assegurat ja l'accés als vuitens de final i com a primer classificat–, l'inici de lliga és el pitjor des que el tècnic asturià ocupa la banqueta del Barça. Només s'han disputat tretze jornades, però els blaugrana ja han ensopegat cinc cops i s'han deixat un total de 12 punts pel camí dels 39 possibles, és a dir, un 30%, en tres empats –contra l'Atlético de Madrid (1-1) i el Màlaga (0-0) al Camp Nou, i a Anoeta (1-1)– i dues derrotes –contra l'Alavés (1-2) a l'estadi i després a Balaídos (4-3).

El curs passat en aquest mateix punt de la temporada, només s'havien escapat sis punts, i fa dos, vuit. Tot plegat fa que el Barça afronti el primer clàssic de la temporada, dissabte al Camp Nou, com si fos gairebé una final. I és que la distància entre els blaugrana i el Madrid, tot i que encara queden 25 jornades per disputar-se, és ja de 6 punts, i això que els de Zidane tampoc passen un moment brillant, com es va veure en l'últim duel al Bernabéu contra l'Sporting. El cas, però, és que el Madrid no falla –encara no sap què és perdre aquesta temporada i sumant l'anterior, ja encadena 31 partits invicte– i per trobar l'últim cop que el conjunt blaugrana va estar tan allunyat dels blancs, cal remuntar-se a la temporada 2011/12, l'última de Pep Guardiola a la banqueta del Camp Nou, i en diversos trams de la lliga. El desenllaç és més que conegut. El campió va ser el Madrid de José Mourinho, amb 100 punts, 9 més que els blaugrana, en la que és l'última lliga guanyada pel conjunt madridista i l'única en vuit temporades. La consigna, doncs, és molt clara: dissabte, els tres punts són vitals i tot el que no sigui sumar-los, posaria les coses molt difícils en la lliga.

Resultats a banda, el joc del Barça també està molt lluny del dels seus millors dies. El mateix Luis Enrique, de fet, va arribar a dir després en la roda de premsa d'Anoeta que havia estat el pitjor partit de la seva etapa com a tècnic blaugrana. Com a anomalia que indica que alguna cosa falla, el Barça va perdre fins i tot la possessió, cosa que no passava des de feia tres temporades, amb Gerardo Martino a la banqueta, al camp del Rayo Vallecano, on els blaugrana, això sí, van vèncer 0-4. Com aquell dia Víctor Valdés, aquest cop Ter Stegen també va fer més passades en llarg que mai (21 quan la seva mitjana per partit és de 4,5), una clara mostra dels problemes que va tenir el Barça per imposar el seu estil habitual. Sense arribar a la magnitud del que va passar a Sant Sebastià, on els blaugrana van semblar un equip petit, pobre d'idees i a anys llum de la intensitat dels donostiarres, en aquests ja poc més de tres mesos que fa que ha començat la temporada, el conjunt de Luis Enrique també ha mostrat diversos símptomes que conviden a la reflexió. Ha estat capaç del millor, tot i que això s'ha vist més aviat amb comptagotes, i del pitjor. Les bones sensacions no han tingut continuïtat més enllà d'algun partit puntual i és el que ha portat a mostrar fins i tot les dues cares, la bona i la dolenta, en un mateix partit, com a Balaídos, amb una primera part horrible i una reacció insuficient en la segona, a Manchester, amb uns brillants quaranta primers minuts per desaparèixer a continuació, o al Pizjuán, on el Sevilla va ser molt superior en la primera part, però el Barça va aconseguir capgirar la truita amb un gran segon temps. Més enllà d'aquests partits de màxima exigència, alguns dels quals no s'han escapat, el que és difícil de justificar és que contra rivals teòricament molt assequibles, com l'Alavés i el Màlaga, i a a més a l'estadi, també s'han perdut punts.