Es diu que la copa és el torneig de les sorpreses, però el cert és que últimament la copa és el torneig del Madrid. I aquest any torna a ser el favorit.

Tenen bon joc ofensiu i defensiu i tots els jugadors disponibles, i el nivell de bàsquet i la resposta que la plantilla està demostrant des de l'octubre (i més concretament en aquesta fase de la temporada) és de molta qualitat. Enguany han afegit amb més regularitat la defensa de canvis, que els està donant molt bons resultats en l'Eurolliga, i és un recurs que en una competició de tres partits tan concentrats els pot fer encara més sòlids. Jugadors com ara Nocioni, Hunter, Maciulis, Randolph i Taylor sembla que augmenten les seves prestacions defensives amb aquest tipus de defensa.

Començava dient que la copa és el seu torneig. Aquest entrenador i el grup nuclear de jugadors ja han demostrat que respecten aquest títol i que se senten a gust jugant-lo. Ens ho diu el fet que l'any passat van aconseguir ser els primers a guanyar la competició per tercera vegada seguida. Se senten capaços de trobar solucions per derrotar qualsevol tipus de rival i en qualsevol seu i, per dir-ho d'alguna manera, s'han fet seu el torneig.

Una última consideració sobre l'equip de Pablo Laso. El fet d'haver perdut diumenge a Màlaga, que és un altre dels participants, sempre fa que sigui un toc d'atenció per arribar amb la tensió necessària al primer dia de competició. Un fet que s'afegeix al que pot ser una mala notícia per a l'Andorra: l'últim enfrontament directe entre els dos equips va ser duríssim per al Madrid, que per guanyar-lo va necessitar una pròrroga a casa seva.

Herbalife i València Un altre equip que cal tenir molt en compte és el Gran Canària. Ja fa uns anys que és habitual en el torneig i sempre ha competit bé, però s'ha de posar en molt alt valor el salt de qualitat que ha aconseguit recentment i que és d'un mèrit extraordinari: ser finalista de la darrera copa i actual campió de la supercopa.

De la final de la Corunya continuen a la plantilla set jugadors. Això és molt. Set jugadors i un estil de joc molt semblant tot i el canvi del primer entrenador (els ajudants també són els mateixos). És a dir, hi ha un gros de jugadors que fa temps que juguen junts i que saben què significa jugar una final a vuit i què és guanyar una final a quatre ACB. A més, sóc dels que penso que el fet d'haver guanyat la supercopa al Buesa Arena fa cinc mesos farà que per a aquesta plantilla l'entorn sigui amable, perquè ja han estat capaços de fer quelcom molt meritori allà.

A més de la supercopa, el Gran Canària enguany també ha demostrat que sap jugar i guanyar partits de cara o creu. Considero molt significatiu per avaluar la competitivitat d'aquest equip el partit d'Eurocopa jugat fa pocs dies contra el Fuenlabrada a Las Palmas –a casa vol dir sempre més pressió–. Qui guanyava seguia en la competició i qui perdia anava fora, i el resultat va ser de 100-76 per als canaris. Finalment, destacar la dinàmica de rotacions dels jugadors –cap jugador arriba als 22 minuts en la Lliga Endesa–, que fa pensar que són capaços de poder estar a un bon nivell físic i mental durant tres dies seguits.

Bo i tenint en compte tot això, crec que és una molt mala notícia per a l'Herbalife el fet d'haver de jugar la primera eliminatòria contra el València, que enguany ja els ha guanyat dues vegades i que ara mateix estan jugant a un molt bon nivell, especialment en l'aspecte defensiu. Es repeteix el partit de quarts de fa un any, guanyat pels canaris 78-83. La temporada passada el Pedro Martínez es presentava per primera vegada amb el que era el seu nou club, i en canvi per a Aíto era la seva segona participació amb l'Herbalife. En aquesta ocasió és al revés, i segur que per als valencians l'experiència de la copa passada serà molt positiva. Com els canaris, els taronja també repeteixen set jugadors respecte a l'any passat. Considero aquesta eliminatòria la més atractiva dels quarts de final des d'un punt de vista estratègic: es veurà un nivell físic altíssim, són dos equips molt intensos i que presenten un joc ofensiu molt dinàmic.

Vull afegir un aspecte que sempre considero clau, però especialment quan has de competir al màxim nivell durant tres o quatre dies seguits i sense gaire temps per preparar partits consecutius: tenir ben coberta la posició de base. En aquest sentit, tots dos equips estan al màxim nivell i no són inferiors a cap de la resta dels rivals que es trobaran a Vitòria.

El Baskonia i el Barça, incògnites Són dos casos diferents, perquè el Baskonia no em genera dubtes quant al fet que competirà. Probablement arribarà a l'excel·lència que el títol requereix per guanyar-lo en funció del rendiment de Bargnani, que a causa de la seva irregularitat durant aquest curs és el principal interrogant. Però poden guanyar si aquest jugador els dona el plus de talent que té la solidesa del bloc. Sense ell al millor nivell han derrotat el Madrid i el Barça, i si hi sumem l'italià a un bon nivell els veig capaços de tot. Ara bé, el Tenerife ja ha guanyat aquesta temporada a Vitòria (72-73) i amb Txus Vidorreta també a la banqueta va ser capaç de derrotar el Baskonia de Perasovic la passada. És també una eliminatòria força interessant.

En canvi, el Barça em genera més dubtes, i més després de les novetats comentades en la prèvia per a Bartzokas. Mai es pot descartar en una competició de quatre dies un Barça necessitat, concentrat i en què Navarro estigui disponible, però la seva baixa pot ser determinant. El repte és enorme i tot passa, no només per derrotar l'Unicaja, sinó per sumar jugadors per afrontar els següents partits (Doellman, Oleson i Renfroe), i el seu estat físic és una incògnita. Massa interrogants per a una fita tan exigent. L'any passat l'equip va arribar a la copa amb dubtes, però no tants com enguany. Per això, fa l'efecte que si no s'hi poden sumar els jugadors tocats durant el torneig, la copa se'ls pot fer massa llarga. Serà una bona prova per veure el caràcter competitiu i guanyador del grup dels jugadors que estan sans.