KIRIL LAZAROV
MÀXIM GOLEJADOR DEL FC BARCELONA LASSA A LA LLIGA DE CAMPIONS
“Seria impressionant marxar amb una Champions”
Diu que deixar el Barça amb un segon títol europeu seria el millor regal de comiat
El fet de jugar contra el Vardar macedoni no el preocupa i destaca que a la pista cadascú lluitarà pels seus objectius
El Barça ja era el meu club preferit abans de venir i el fet de marxar no canviarà els meus sentiments
El Vardar no té renom, però ha arribat a la fase final amb tot el mèrit i serà molt perillós
El macedoni Kiril Lazarov (Sveti Nikole, 1980) ha estat una peça clau en els esquemes de joc del Barça en les quatre últimes temporades, i de la seva punteria depèn bona part de l’èxit del conjunt blaugrana en la final a quatre de la lliga de campions, que es disputa el cap de setmana a Colònia. Per si la fase final de la màxima competició europea no tingués prou al·licients, hi ha dos factors que encara la fan més especial per al canoner blaugrana. Els partits del Lanxess Arena seran els últims de la Champions amb la samarreta del Barça i admet que guanyar-la per segon cop –ja ho va fer el curs 2014/15– seria el seu millor regal de comiat. El rival en les semifinals serà el Vardar, de Macedònia, però ja ha advertit que a la pista s’oblida d’amics i compatriotes, i cadascú lluita pel seu objectiu. Lazarov, amb 37 anys, ha estat víctima del procés de rejoveniment de la plantilla, però el seu rendiment en quatre temporades –s’ha erigit en el màxim golejador de l’equip– ha estat espectacular i no vol marxar del club sense deixar per segon cop la seva targeta de visita al Lanxess Arena de Colònia.
Se li està fent llarga l’espera fins a la cita en la final a quatre de Colònia?
Encara no tenim aquests sentiments. Fins ara, estàvem centrats en les últimes jornades de lliga, entrenant-nos amb tranquil·litat i preparant algunes coses. Per experiència, suposo que els últims dies ja se’ns faran més llargs.
Com hi arriba personalment i l’equip en general?
Tampoc puc dir que estiguem al cent per cent. Sempre dic que els entrenaments són una cosa i els partits, una altra. A vegades et surten molt bé els entrenaments, però si després no funciona en els partits no serveix per a res. Hi ha jugadors que s’entrenen molt bé, però després no ho demostren en els partits, i a l’inrevés. El cap és clau. El més important de tot és que tots tenim moltes ganes de guanyar aquest títol.
Ben segur que el fet de no haver-hi competit l’any passat fa que encara estiguin més motivats.
La Champions cada any és més dura i hi ha més equips amb possibilitats de classificar-se per a la final a quatre. Abans no hi havia tants equips amb tant potencial. Ara ben segur que n’hi ha deu o més. S’ha d’aprofitar aquesta oportunitat i donar el millor de nosaltres.
Serà la seva última final a quatre amb el Barça. Ja es va fent a la idea que abandonarà el club blaugrana a final de curs?
Serà l’última fase final amb el Barça, però espero que no sigui l’última de la meva carrera. Encara no penso en els comiats perquè estic molt concentrat i mentalitzat en aquests partits de la final a quatre, i després encara ens quedarà la copa. Seria impressionant poder-se acomiadar del Barça amb aquest títol.
Marxa per voluntat pròpia o li hauria agradat prolongar la seva estada al Barça?
El Barça sempre havia estat el meu club preferit, fins i tot abans de venir. Ara he de marxar, però no per això variaran els meus sentiments cap al Barça. El club ha decidit que s’ha de rejovenir la plantilla i no hi ha més remei que acceptar-ho. Hauré de seguir la meva carrera a Nantes, on m’espera un nou desafiament en una lliga, la francesa, que és molt competitiva. És un equip que està en creixement i potser tenim la possibilitat d’enfrontar-nos amb el Barça. En tot cas, estic molt agraït perquè he passat quatre anys meravellosos aquí.
El primer obstacle en la final a quatre de Colònia és contra els seus compatriotes del Vardar. Què me’n pot dir?
Ja feia tres anys que s’havien quedat a les portes de la final a quatre i aquest cop hi han arribat amb tot el mèrit després d’una temporada molt bona, amb victòries contra grans rivals, tant a casa com a fora. Potser és un rival que encara no té un gran renom en l’handbol, però es tracta, sens dubte, d’un rival molt perillós. Només cal recordar que en la final de la lliga SEHA va ser capaç de guanyar el Veszprém per cinc gols de diferència (26-21). No ens podem relaxar, perquè és un sol partit i poden passar moltes coses. Tenen molt bons jugadors, molts diners i un molt bon entrenador, Raúl González. És molt llest. El conec bé perquè era la mà dreta de Talant Duixebàev quan vaig estar al Ciudad Real i a l’Atlético de Madrid.
El Vardar Skopje és un equip macedoni, però no sé si el reconeix com a tal tenint en compte que només hi ha quatre jugadors del país. De fet, hi ha jugadors de procedència molt diversa i potser té més similituds amb un conjunt espanyol per la presència de Duixebàev, Cañellas, Maqueda i Sterbik, i de Raúl González i David Davis a la banqueta. Què n’opina?
Sí, realment és així. Ens coneixem molt bé. A veure qui és capaç de sorprendre el rival. A veure si passa com fa dos anys, quan vam ser capaços de guanyar en les semifinals el Kielce de Talant Duixebàev en unes circumstàncies similars.
Encara bo que ja no hi ha el seu germà Filip Lazarov, que l’any passat va fitxar pel Timisoara. Així s’estalvia un duel fratricida.
No, millor que no jugui, perquè no hauria estat fàcil. De fet, ja veurem com hi haurà molts aficionats macedonis i del Vardar. Són molt apassionats i a més l’handbol a Macedònia es pot considerar l’esport número u.
Kiril Lazarov és tota una institució en la selecció de Macedònia. L’afectarà el fet de lluitar contra l’equip més potent del seu país?
No perquè ja vam coincidir la temporada passada en la fase de grups i són situacions que ja les he viscut anteriorment. Durant el partit ens oblidarem de tot, ni del meu país, ni dels meus amics. Quan surts a la pista cadascú té els seus objectius i t’oblides de tot. I a més, juguem en una pista neutral.
Pensava que després de la seva etapa al Barça aniria a jugar al Vardar. No li feia il·lusió tornar al seu país?
He rebut una oferta molt bona del Nantes i la veritat és que em motiva jugar en una lliga tant competitiva com la francesa. Em feia una mica de por tornar al meu país perquè hi tinc molts amics, molts compromisos, i corria el risc d’oblidar-me del que és més important i distreure’m. Ara mateix vull centrar-me al cent per cent en l’handbol. Tinc dos anys de contracte amb el Nantes i després ja veure’m. Quan acabi la meva carrera si que me n’aniré a viure a Macedònia. M’estimo molt el meu país.
Pensa que en l’handbol que es practica actualment s’està perdent la condició d’especialista? Es valora cada cop més la polivalència, la capacitat de poder jugar tant en defensa com en atac, i això ha perjudicat el seu estatus al Barça?
Cada entrenador, cada club té el seu sistema de joc i escull els jugadors que millor s’adapten a aquesta manera de jugar. En els últims cinc i deu anys han canviat moltes coses en l’handbol.
Tot i que no ha fet tants gols com altres temporades, continua sent el màxim golejador de l’equip a la lliga de campions amb 76 dianes. Està satisfet amb el seu rendiment aquest curs?
Sí, és clar. Ser el màxim golejador en el Barça a Europa no és fàcil i haig d’agrair als meus companys per tot el seu suport. Estic content, però ho estaré molt més si guanyem el títol perquè és el que queda. El que es recorda són els títols no els màxims golejadors.
Com ha viscut aquesta etapa de rejoveniment de la plantilla? L’ha sorprès el rendiment?
No perquè tot i la seva joventut es tracta de jugadors de gran qualitat com Andersson, N’Guessan o Dika Mem. Des dels primers entrenaments ja vaig veure que tenien molta classe. El Barça, ja sigui amb jugadors més experimentats o joves, sempre ha d’estar lluitant per tots els títols possibles sinó venen els problemes.
Amb altres llançadors a l’equip, pensa que ara està explotant més el seu vessant com a assistent?
Tenim el nostre sistema de funcionament i aquest curs hem fet grans partits contra grans rivals, però tot plegat no servirà de res si caiem a Colònia.
Si superen el Vardar, alguna preferència amb vista a la final, el Vezprém o el PSG?
Ara mateix només estem pensant en la semifinal perquè ja tenim males experiències anteriors i el que hem de fer és guanyar el primer partit.
Encara li resten un parell de setmanes al Barça. Què destacaria de les quatre temporades al club blaugrana?
Em quedo amb moltes coses; amb les lligues guanyades, les dos Super Globe a Qatar, i la lliga de campions, i tant de bo que en siguin dues.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.